evita

Quan arriba al Vietnam el riu es divideix en nou braços amb múltiples ramificacions, per la qual cosa forma un delta amb una extensió de 40.000 km² i uns 320 quilòmetres de canals navegables, que rep el nom de   Delta del Mekong . El Mekong és fonamental per a l'economia del sud-est asiàtic, perquè proporciona aliment a uns cent milions de persones. Els immensos arrossars de la regió, enriquits pel llim que porta el riu, permeten fer tres collites l'any. No és estrany, doncs, que Tailàndia i el Vietnam siguin els majors productors mundials d’ arròs . A més del cultiu, la pesca també és una activitat important. Cada any es capturen 1.300.000 tones de peix, entre els quals hi ha un   peix gat   gegant, que està en perill d'extinció a causa de la sobreexplotació. L'activitat humana que es desenvolupa als marges del riu és molt destacable. Pel riu hi transiten tot tipus d'embarcacions, des de transbordadors amb passatgers fins a vaixells de mercaderies. Al llarg...

Després de voltar una mica però sense pujar al monument, ja que és hora de tancar, i tot contemplant els fotògrafs oficials que fan retrats exprés als turistes, caminem una bona estona, tot veient la flor oficial de Laos en molts arbres del carrer, la frangipani ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Frangipani ; https://es.wikipedia.org/wiki/Plumeria ; http://www.tastingtravels.com/laos-espanol/ ). Tal i com s’explica a viquipèdia, “ El   frangipani   (Plumeria) és un petit   gènere   de   plantes amb flor   de la família   Apocynaceae . El gènere comprèn majoritàriament   arbustos i   matolls   perennes   i   caducifolis   i es troba emparentat amb el   baladre   dels   Països Catalans . Hi ha 7 o 8 espècies natives de l' Amèrica tropical   i   subtropical .   Actualment es troben disperses arreu del tròpic com a   planta ornamental , amb una forta presència a la   Polinèsia , el ...

El senyor de recepció ens diu que ens “perdona” l’anul·lació que vam fer dos dies enrere i no ens cobra el dia d’avui a canvi de la penalització que ja vam pagar. Alhora, però, ens comenta que a la nostra habitació no funciona l’aigua calenta i ens diu que ens ha reservat una habitació a l’establiment del costat, l’iHouse. Ens hi acompanya i l’habitació està prou bé. Descansem una estona i m’adormo amb un canal de televisió xinès. Quan em desvetllo, marxem a fer un primer tast de la ciutat. Tal i com s’explica a internet ( https://www.lonelyplanet.com/laos/vientiane ; http://www.visit-laos.com/vientiane/ ; http://wikitravel.org/en/Vientiane ; https://en.wikipedia.org/wiki/Vientiane ; https://ca.wikipedia.org/wiki/Vientiane ):” Vientiane   (en   Laosià : ວຽງຈັນ Viangchan) és la capital de   Laos . És a la vall del   Mekong   prop de la frontera amb Tailàndia. La població estimada, l'any 2005, era de 200.000 persones però els habitants de la zona metropolita...

El dia d’ahir va ser esgotador. M’adormo fàcilment, però els primers rajos de sol a l’habitacle em desvetllen, tot i que no m’estic de fer una mica de mandres. Tenim el temps just per acabar d’arreglar la maleta i anar a comprar esmorzar en una de les paradetes de carrer. Comprem un parell de “ pancakes” deliciosos, juntament amb un suc natural per un mòdic preu de 4 euros tot plegat, aproximadament 40000 kips. Esmorzem a la recepció de l’hotel, a on un dels propietaris no para de fer exercici físic. De fet, té un petit gimnàs muntat a la recepció de l’hotel, i la seva corpenta musculada i el seu afany en els exercicis ens fan pensar que potser és esportista professional. Seguidament arriba el mini bus que ens ha de retornar a Vientiane, la capital. Va bastant ple i som els últims de pujar. Desfem el camí fet no fa pas moltes hores, però amb la diferència que no m’adormo i contemplo la poca precaució del conductor en els avançaments així com la vida als vorals. El dia a dia sembla...

Sort del frontal, perquè hi ha zones amb grans precipicis amb perill de mort. Anem mitjanament preparats, però hi ha qui només hi entra amb xancletes. Dins de la cova és dels millors espectacles naturals que he vist mai, natura viva en essència. Fins i tot hi ha escarabats que només viuen en la foscor. Però tampoc anem equipats i el camí no és, precisament, senzill, de manera que retornem cap a l’entrada de la cova pel mateix perillós camí. És una experiència única, brutal, entrar en aquesta cova, però també perillosa, ja que no hi ha cap mesura de seguretat i la gent hi entra com qui va a la platja. A la sortida, ens trobem amb una noia basca, que ens pregunta si som catalans per la parla. Baixem les costerudes escales, que ens fan suar de valent. I per contrarestar-ho, ens banyem al Blue Lagoon, a on la corrent és bastant intensa i per això s’entén que hi hagi cordes i que la gent es banyi amb salvavides. Fins i tot abans de l’hora pactada, ja som tots a la furgoneta i retornem c...

El guia ens explica que la majoria de gent de Laos és budista; per això és molt fàcil trobar capelletes budistes arreu, a on la gent hi diposita menjar i aigua per als esperits. Un cop visitada la cova i ja retornats a la furgoneta, reemprenem la marxa per anar a fer caiac. Desfem un tros del camí d’anada matutí i trenquem en un altre carrer sense asfaltar i amb molts solcs. Hi ha un moment, però, que hi ha una tanca que el guia obre, suposem que hi és per tal que no s’hi infiltri gent que no sigui dels tours . Passem, de nou, per camps d’arròs recent plantats. La gent prepara els brots a casa i els planta manualment. Quan arribem al lloc a on comença el caiac, els descarreguem i després de quatre consells bàsics per part del guia, ens enfilem a les petites barques i anem baixant riu avall. Hi ha moments que ens trobem amb remolins i que la velocitat de l’aigua és bastant elevada. Al cap d’una estoneta, ens parem en un bar al costat del riu a prendre una cervesa; per parar-nos, em ...

Feia molt de temps que el “ quiquriqui ” d’un gall  no em feia de despertador. Però avui un gall que hi ha per aquests verals ho ha fet. M’he tornat a endormiscar fins que ha sonat el despertador, i després de mandrejar una miqueta, ens hem llevat i hem esmorzat frugalment a la mateixa habitació. Seguidament, ja al lobby, que més que un lobby sembla una petita selva, del hostel , hem esperat a que arribés el guia del tour que vam contractar anit per uns 13 euros. Ha arribat un noi molt simpàtic que ens ha carregat al “tuk tuk furgoneta” i hem anat a buscar dues noies més, en aquest cas, angleses, amb qui hem parlat una estoneta. Una d’elles ja porta set setmanes viatjant per Laos, Cambodja i Vietnam i ens diu que el que més li ha agradat de moment és Laos, i més concretament, la regió del nord, a on per manca de temps, no hi podrem anar. Són noies molt simpàtiques i una ens diu, fins i tot que volia estudiar català a la seva universitat. Carreguem una noia i dos nois orientals...

El carrer del “mig”, per dir-ho d’alguna manera, i a mesura que s’acosta als hotels de més qualitat, és més car. El dia ja s’ha aixecat i no plou, però la xafogor és impressionant i  l’anem combatent a base de sucs de fruita naturals comprats a les múltiples paradetes de carrer: sucs de mango i pinya, mango i coco, mango i vainilla, etc. Tots, al canvi de moneda, costen aproximadament un euro. També aprofitem per contractar un tour turístic pel dia següent (13 euros per cap) i també el bus de tornada a Vientiane (4.5 euros per cap, no 10 com a l’anada). Passem per zones preparades bàsicament per turistes i creuem, ja al capvespre i després de comprar alguns souvenirs únics, el riu que solca la ciutat. Ho fem per un dels ponts menys transitats. La velocitat del riu és bastant gran, i més avui que ha plogut. Però com que els mosquits fans de les seves, marxem i retornem a l’hostal. Just abans, però, ens parem a un supermercat i comprem cervesa de Laos, la “Beerlao” ( https://en....

Les qüestions ambientals No podem ignorar els molts problemes ambientals que sorgeixen a Laos el 1999. La desforestació, ja sigui per l'explotació forestal o bé per l' artigatge   ja ha començat a causar l'erosió i la degradació dels sòls tropicals. Les minories que practiquen l'artigatge es resisteixen a la sedentarització. L'explotació de minerals provoca la contaminació de l'aigua del riu. Els llacs de preses grans que engoleixen milers d'hectàrees condueixen a la desaparició d'algunes espècies animals. Els perills Patrimoni històric L'antiga capital reial, Luang Prabang, va ser promoguda a "Patrimoni de la Humanitat", i té per tant les subvencions de la   UNESCO   per a la seva restauració. Això no ha de fer oblidar les amenaces al patrimoni cultural i estil de vida de Laos, el desenvolupament del turisme i la proximitat de Tailàndia: la irrupció de la televisió tailandesa és un esdeveniment important en l'evolució de l...

El desembre de 1987, va esclatar un   breu conflicte fronterer   entre Laos i   Tailàndia . Si bé ara es pot considerar que Laos viu en pau, moltes províncies van patir la guerra, i d'altres una gran inseguretat, fins a principis de 1990. Fins a finals de 1970, es van produir violents enfrontaments entre els Hmong i les forces regulars del Vietnam del Nord i Laos. Molts hmong són després assassinats, altres van aconseguir arribar a la frontera amb Tailàndia, altres finalment constitueixen bandes de pirates que operen encara a principis de la dècada de 1990. Molts dels emigrants que van creuar el   Mekong   va arribar als països occidentals, però alguns van tractar de dur a terme accions de guerrilla des del territori tailandès. La província de   Paksane   romana així durant molt de temps en un estat d'inseguretat. Fins a la dècada de 1990, els grups de resistència dirigides per ex militars van fer d'aquesta regió una de les meques de la resistè...