LA VALL DE BOÍ I LA FRANJA, del 23 al 26 de juny de 2016; dia 4 (26 de juny de 2016): visita a les esglésies romàniques de la Vall de Boí) (I)

Avui aconseguim llevar-nos relativament aviat, però acabarem marxant un xic més tard i tot. Esmorzem, recollim les coses i ja carreguem el cotxe, però encara no marxem de Taüll. Primer de tot anem a comprar les entrades per visitar Sant Climent de Taüll (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll; http://www.centreromanic.com/ca/esglesia/sant-climent-de-ta%C3%BCll) , i aprofitem l’oferta per a visitar tres esglésies a preu més econòmic. Així doncs, entrem a Sant Climent i com que encara falta una estoneta per tal de veure el mapping (http://pantocrator.cat/) , pugem al campanar. La veritat és que està molt i molt concorregut i tenim problemes de trànsit abans de poder pujar-hi. El dia és un xic rúfol i la temperatura al capdamunt, ben agradable, però no triguem gaire a baixar cap a la nau de l’església per veure el mapping. Està molt ple de gent, i a alguns els hi manca un xic d’educació, la veritat, però què hi farem. Quan acaba l’espectacular projecció, anem cap a la segona església, també a Taüll, la de Santa Maria de Taüll (https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pintures_de_Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll; http://www.centreromanic.com/ca/esglesia/santa-maria-de-ta%C3%BCll; http://museunacional.cat/ca/colleccio/pintures-de-santa-maria-de-taull/mestre-de-santa-maria-de-taull/015863-cjt ). No ens hi estem pas gaire estona més, ja que hem de marxar per no enganxar l’operació tornada del llarg cap de setmana. Pugem als cotxes i la propera parada la fem a la població veïna, a Sant Joan de Boí (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Joan_de_Bo%C3%AD; https://ca.wikipedia.org/wiki/Pintures_de_Sant_Joan_de_Bo%C3%AD; http://www.centreromanic.com/ca/esglesia/sant-joan-de-bo%C3%AD ), a on visitem la seva església romànica. De nou, tornem a pujar al campanar, en aquest cas, molt menys concorregut que el de Sant Climent de Taüll. De nou, em torno a encantar amb les pintures i la màgia de tanta història amagada a les parets de les esglésies romàniques dels Pirineus. Costa fins i tot d’imaginar com devia ser la vida per aquells verals fa gairebé un mil·lenni. M’imagino que hi devia haver una vida molt més activa, basada en l’agricultura i amb molts intercanvis entre els habitants de les diferents zones dels Pirineus, que avui encara comparteixen tantes tradicions. Continuem la ruta, mentre tinc els pensaments molts segles enrere i ens parem a Barruera. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Barruera ):” Barruera és un poble situat al municipi de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, que donà nom al municipi fins al 1996. Està situat a la zona axial pirinenca, a la dreta de la Noguera de Tor. També era el nucli principal de l'antic terme del mateix nom, el qual, conjuntament amb l'antic terme de Durro, formen l'actual municipi de la Vall de Boí. (continuarà)
(La imatge correspon a les vistes de la Vall de Boí)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís