Andorra, del 15 al 17 de juliol de 2016: excursió pels llacs de Tristaina (dia 2, 16 de juliol de 2016) (I)

Al matí fem mandres una bona estona. Fa molts dies que dormim ben poc i el cos ens demana una mica de descans. I per una vegada, li fem cas i ens llevem a mig matí. Amb calma i parsimònia, preparem les coses per marxar d’excursió i pugem al cotxe, per creuar una mica més Andorra, pujant cap a Ordino i parant-nos una ja als afores d’aquest poble per esmorzar (a l’hora de l’aperitiu) en un bar de carretera, que està prou ple de gent. Un cafè i un croissant van bé per agar forces pel que vindrà una mica després. I és que tenim previst fer l’excursió dels llacs de Tristaina. Per arribar-hi, ens enfilem cap a “El Serrat”, deixem enrere la carretera del parc natural de Sorteny i arribem, per una costeruda carretera, però amb unes vistes impressionants, a l’estació d’esquí d’Arcalís, que tot i ser estiu, està ben plena de gent. Avui ens decidim fer l’excursió dels llacs de Tristaina, que està molt ben preparada i molt concorreguda (http://visitandorra.com/ca/itineraris/ruta-de-senderisme-estanys-de-tristaina ). Aparquem el cotxe i seguim el camí que ens mena a peu de llacs. És curt i bastant accessible per a tothom. La veritat és la visió dels llacs és molt espectacular. A més, el dia clar ajuda a crear una bella sensació de màgia. Hi ha bastanta gent, famílies, parelles, grups d’amics, etc, passejant pels vorals dels tres llacs, a més de 2300 metres d’altitud. Com que l’excursió ens ha semblat curta, decidim caminar una miqueta més i enfilar-nos per la ruta circular que s’enfila muntanya amunt. Hi ha una moment que tenim l’opció de pujar al pic de Tristaina, però com que el marca com a molt difícil, desistim, de manera que continuem amb la ruta circular que puja cap a la muntanya i ofereix una visió espectacular dels llacs. Però el trajecte que ens espera tampoc és gaire fàcil. S’enfila pendent amunt i hi ha trossos un xic difícils, escalant gairebé, però malgrat tot, es pot anar fent. Ens parem una estoneta a recuperar forces tot menjant els entrepans que portem. Trobem llocs amb neus perpètues, que malgrat la calor, no es desfan. El trajecte i la vista que s’ofereix sobre els llacs és de pell de gallina. Per sort, el dia  i el temps acompanyen moltíssim. L’excursió dura una bona estona, la veritat, però es fa amena trobant rierols, observant el paisatge, etc. Anem descendint mica en mica i arribem arran dels llacs, i els resseguim, mentre observem la gent pescant o simplement, gaudint de la tranquil·litat i la bellesa. Tot xino-xano, després d’unes quantes hores observant el paisatge pirinenc, amb flora i fauna autòctona, retornem cap a la zona del cotxe. (continuarà)

(La imatge és de la zona de Tristaina)