Andorra, del 15 al 17 de juliol de 2016: de terres gironines a Andorra (dia 1, 15 de juliol de 2016) (i X)

Pel que fa a edificis i estructures modernes, cal esmentar l'edifici de vidre del centre termal Caldea a Escaldes-Engordany i els ponts de Madrid i París de la parròquia d'Andorra la Vella.
L'art preromànic i romànic són de les manifestacions artístiques més importants i característiques del Principat. El romànic permet conèixer la formació de les comunitats parroquials i les relacions de poder.  Hi ha un total de quaranta esglésies d'estil romànic que destaquen per ser petites construccions d'ornamentació austera.
D'entre les 40 esglésies i capelles romàniques les més conegudes o destacades són:
·         Sant Serni de Nagol (segle XI)
·         Sant Climent de Pal (segles XI-XII)
·         Sant Miquel d'Engolasters (segle XII)
·         Sant Romà de les Bons (segles XI-XIII), d'estil llombard, la nau és rectangular coberta amb volta de canó acabada amb absis de planta semicircular i campanar d'espadanya.
·         Sant Joan de Caselles (segles XI-XII), de nau rectangular amb coberta de fusta, absis semicircular i campanar llombard.
·         Sant Martí de la Cortinada (segle XII)
·         Santa Coloma (segles IX-X), edifici preromànic de nau de planta rectangular coberta amb encavallades de fusta i un absis rectangular. El campanar del segle XII és d'estil llombard i de planta circular, el model probablement va ser el de Sant Serni de Tavèrnoles, i és similar al de Sant Vicenç d'Enclar.
El Conjunt històric de les Bons, situat a les Bons d'Encamp, està format, a més de per l'esmentada església de Sant Romà, per una torre de defensa del segle XIII de quatre pisos, un dipòsit d'aigua amb un circuit d'irrigació excavat a la roca, una casa del segle XIII i dos colomers d'època romana.
A les Valls d'Andorra hi destaquen altres obres romàniques com el Pont de la Margineda, el més gran i esvelt de tots els ponts medievals del Principat, i el pont d'Engordany, endut per una riuada i que fou reconstruït posteriorment.
La literatura andorrana té els seus orígens el segle XVIII. Antoni Fiter i Rossell va escriure un llibre sobre la història, el govern i els usos i costums d'Andorra anomenat Manual Digest de les Valls Neutres d'Andorra el 1748.  Aquesta obra també conté els documents de Carlemany i Lluís I el Pietós. Actualment l'original es conserva a la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existeix una còpia a l'Armari de les set claus de la Casa de la Vall i una altra als arxius del bisbat de la Seu d'Urgell. Posteriorment, el 1763, el rector mossèn Antoni Puig va escriure el Politar andorrà, obra on es descriuen els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta català Jacint Verdaguer es va inspirar, en part, amb la vall de Setúria per a la seva obra Canigó, publicada el 1886.
D'entre els autors de literatura contemporània cal citar Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix; alguns d'aquests escriptors participaren en l'edició del 2007 de la Fira del Llibre de Frankfurt. Així mateix, el Govern andorrà, conjuntament amb editorials catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany i, des del 2007, el Premi Ramon Llull.
L'esdeveniment musical més important andorrà és el Festival internacional de jazz d'Escaldes-Engordany, celebrat durant el mes de juliol, on han participat intèrprets com Milers Davis, Fats Domino i B.B. King. A l'Auditori Nacional d'Andorra, ubicat a Ordino, se celebra el Festival Internacional Narciso Yepes, dedicat a la música clàssica i al jazz. A la capital, durant les nits dels dijous de juliol i agost, també es realitza el Dijous de Rock, on grups locals i, puntualment, espanyols, ofereixen concerts al públic assistent. L'associacióCentre de la Cultura Catalana organitza, des de 1999, el Premi Carles Sabater nomenant la millor cançó en català de l'any.
L'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, dirigida i fundada el 1992 pel violinista Gerard Claret, celebra un certamen de cant amb fama internacional, avalat per Montserrat Caballé, a més d'haver ofert concerts a Espanya, França i Bèlgica i participar regularment en els cicles del Palau de la Música Catalana.
El 2004, Andorra va participar, per primera vegada, al Festival d'Eurovisió representada per Marta Roure. Aquest fet va atreure l'atenció dels mitjans de comunicació de Catalunya, ja que va ser la primera cançó entonada en català al festival. La cançó va ser eliminada a la semifinal, així com les composicions del 2005 (interpretada per Marian van de Wal), 2006 (interpretada per Jenny), 2007 (interpretada per Anonymous), 2008 (interpretada per Gisela) i 2009 (interpretada per la cantant danesa Susanne Georgi).
La primera emissora de ràdio comercial en emetre des d'Andorra va ser Ràdio Andorra que va estar en actiu des de 1939 fins a 1981. El 12 d'octubre de 1989, el Consell General va establir la ràdio i la televisió com serveis públics essencials en crear l'entitat gestora ORTA convertint-se, el 13 d'abril de 2000, en la societat pública Ràdio i Televisió d'Andorra, SA.
El 1990 es va fundar la ràdio pública Ràdio Nacional d'Andorra. El 1998, operaven 15 emissores FM i el nombre d'aparells de radi el 1997 era de 16.000.
Com a canal de televisió autòcton únicament existeix la cadena pública nacional Andorra Televisió, creada el 1995, encara que el Govern promou l'emissió de canals internacionals dins del Principat. Les primeres emissions analògiques de televisió van ser amb les cadenes espanyoles La 1, La 2, la cadena catalana TV3 i les franceses TF1,France 2 i France 3 encara que en anys posteriors, i fins i tot emetent en analògic, es van anar introduint el canal català Canal 33, la cadena espanyola Antena 3 i la francesaM6. Amb l'arribada de la TDT, el 25 de setembre de 2007, l'oferta televisiva es va ampliar amb cadenes espanyoles com Cuatro, Telecinco, LaSexta, el canal català 3/24, el canal francès NRJ12, la portuguesa RTP, la nord-americana CNN International, la britànica BBC World i el francoalemany ARTE.
El 2010 el Govern d'Andorra i la Generalitat de Catalunya van signar un acord perquè Andorra Televisió (ATV) es pogués veure a les comarques de l'Alt Pirineu català i es normalitzessin les emissions dels canals de Televisió de Catalunya (TV3, 33, 3/24, Canal Super3, Canal 3XL i Esport 3).
Existeixen quatre diaris andorrans: Bondia, Diari d'Andorra (grup Premsa Andorrana), el Periòdic d'Andorra (Grupo Zeta) i Més Andorra. El Principat disposa d'una agència de notícies, ANA, a més del butlletí oficial de l'estat, BOPA, i del parlament, Butlletí del Consell General. Algunes d'aquestes publicacions també es reparteixen i/o es venen a la comarca de l'Alt Urgell i a Andorra es pot adquirir un ampli ventall de premsa principalment catalana, espanyola i francesa. En alguns d'ells s'hi inclouen notícies andorranes com el diari lleidatà Segre. Hi ha un total de 112 publicacions nacionals i internacionals en sis idiomes, de les quals un 82% són en català, un 8,3% en castellà, un 8% en francès, un 1,4% en anglès i un 0,7% en portuguès i gallec. La història de la premsa andorrana comença en el període entre 1917 i 1937 amb l'aparició de diverses publicacions fetes per andorrans des de Barcelona, a la dècada de 1950 es comença a publicar al Principat, però no és fins al 1974 que apareix El Poble Andorrà el primer diari d'Andorra, que, a més, fou l'únic diari en català durant dos anys fins a l'aparició de l'Avui a Catalunya.
Altres publicacions destacades són el setmanari 7 Dies (grup Premsa Andorrana), L'art de viure Andorra, Butlletí mensual de conjuntura, Casa Andorra Internacional, Menaironsi diverses publicacions oficials comunals entre d'altres.
Andorra és membre del Comitè Olímpic Internacional des del 1975 i participa en els Jocs Olímpics d'estiu i als d'hivern des de 1976, que van tenir lloc a Mont-real amb una delegació de dos tiradors i un boxejador i a Innsbruck amb cinc esquiadors alpins.
El 2002, la capital, Andorra la Vella, va intentar ser seu dels Jocs Olímpics d'hivern del 2010, però no es va classificar. El 2008 es va estudiar formar part d'una candidatura conjunta amb Saragossa pel 2018. Posteriorment, tot i la proposta informal que Andorra pogués col·laborar amb la candidatura Barcelona-Pirineus 2022,[196]l'ajuntament de Barcelona va declarar que no era possible presentar una candidatura de dos comitès olímpics.
Generalment, els dies festius són de compliment obligatori, retribuïts i no recuperables per a les indústries en general, oficines, establiments bancaris, perruqueries, transport i distribució de mercaderies i serveis no relacionats directament amb el turisme. El 14 de març de 2009 ha coincidit amb dissabte i el govern andorrà, a petició d'alguns sectors de la patronal, ha permès obrir les empreses dedicades al comerç, originant un debat en la societat andorrana i protestes per part del Comú d'Andorra la Vella, sindicats i associacions.
La Diada de Meritxell el 8 de setembre és la diada nacional d'Andorra en honor a la patrona, la Mare de Déu de Meritxell, declarada l'any 1873. Entre d'altres, un dels actes més destacats és la peregrinació al santuari de Meritxell de la parròquia de Canillo, i la vetlla de Santa Maria de Meritxell a la vigília amb una processó de torxes des del monument dels Pareatges fins al santuari.
Creuem tot el país, passem per Canillo i acabem arribant al nostre destí, a El Tarter, a on anem a buscar les claus de l’apartament a on ens allotjarem (https://www.booking.com/hotel/ad/les-terrasses-del-tarter.ca.html ). Un cop fets els preceptius tràmits, ens dirigim cap al lloc, que disposa de plaça de pàrquing i tot. Un cop entrem al lloc, ens adonem que està molt ben equipat, amb una gran cuina, un gran lavabo, bones vistes i molta tranquil·litat. Sopem i seguim una estona per les xarxes socials un intent de cop d’Estat a Turquia, fins que la son ens venç i anem a descansar unes quantes hores enmig de la tranquil·litat dels Pirineus. Estem al país dels Pirineus. J
(La fotografia correspon a les espectaculars vistes des dels llacs de Tristaina)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol