Andorra, del 15 al 17 de juliol de 2016: de terres gironines a Andorra (dia 1, 15 de juliol de 2016) (V)

Aquest mes de juny del 2015 han s'han difós certs rumors referents la suposada voluntat del Papa Francesc de reconsiderar el rol polític de l'església amb implicacions en l'estat vaticà, amb de retruc, conseqüències sobre l'estructura institucional del Principat d'Andorra. Això implicaria a la desaparició del rol de CoPrincep episcopal. Aquests rumors s'han recolzat en diferents articles de premsa, el primer de Vicens Partal, seguit per un d'Enric Juliana i finalment un article de l'Ex-Cap de govern, Oscar Ribas Reig.
La renúncia del Bisbat d'Urgell implicaria un canvi de l'arquitectura instiucional que abocaria canvis en l'actual Constitució, obrint la porta a l'evolució cap a una Repùblica d'Andorra.
El Principat està representat internacionalment en diverses organitzacions, a més de posseir un cos diplomàtic en països de l'exterior. El 28 de juliol de 1993, Andorra va ser admesa a l'Organització de les Nacions Unides (184è estat membre), i esdevingué el tercer país més petit que en forma part després de San Marino i Liechtenstein. El 1994 es va unir al Consell d'Europa.
L'òrgan executiu és el Govern d'Andorra, compost pel cap de Govern, els ministeris i les secretaries d'estat. El Govern actual és dirigit per Antoni Martí Petit. Els actuals ministeris són:[52] Ministeri de Finances i Funció Pública, Ministeri d'Economia i Territori, Ministeri d'Afers Exteriors, Ministeri de Justícia i Interior, Ministeri de Salut i Benestar, Ministeri d'Educació i Joventut, Ministeri de Turisme i Medi Ambient, i Ministeri de Cultura.
El sistema judicial és independent i està integrat per:
·         La Batllia d'Andorra que jutja, en primera instància, els delictes menors i contravencions penals així com els litigis civils i administratius,
·         El Tribunal de Corts que dirimeix sobre els delictes majors i, en apel·lació, els recursos contra les sentències dictades pel Tribunal de Batlles (la Batllia),
·         El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra compost per un president i vuit magistrats designats pel Consell Superior de la Justícia amb competències sobre assumptes civils, administratius i penals,
·         El Consell Superior de la Justícia d'Andorra com a òrgan de representació, govern i administració del poder judicial i que vetlla per la independència i bon funcionament de la justícia i
·         El Ministeri Fiscal
·         El Tribunal Constitucional d'Andorra que és l'encarregat d'interpretar la Constitució andorrana, així com decidir sobre l'adequació de les restants lleis a aquesta, i es compon de quatre magistrats.
Els comuns són òrgans de representació i administració civil de les parròquies. Són corporacions públiques amb personalitat jurídica i potestat normativa local. Els comuns s'encarreguen d'aprovar i executar el pressupost comunal, gestionar els béns de propietat comunal i poden presentar projectes de llei al Consell General d'Andorra. Els seus membres s'elegeixen cada quatre anys per sufragi universal i inclouen un cònsol major, un cònsol menor i entre 8 i 14 consellers comunals.
Les altres institucions existents al principat són:
·         Raonador del ciutadà (defensor del poble).
·         Agència Andorrana de Protecció de Dades.
·         Tribunal de comptes.
El servei de policia s'anomena Cos de Policia d'Andorra i, des del 1993, depèn del departament del Ministeri de Justícia i Interior del govern andorrà. Consta de 240 efectius i és regulat per una llei del 2004. El despatx central està situat a l'edifici administratiu de l'Obac a Escaldes-Engordany.
La responsabilitat de la defensa andorrana és d'Espanya i França perquè no disposa de forces armades pròpies. En cas de no haver-hi un nombre suficient de policies disponibles en cas d'emergències o desastres naturals es convoca al sometent, homes majors de 18 anys de nacionalitat andorrana.
A Andorra no existeix el dret de vaga.
Amb la ratificació de la constitució l'any 1993, Andorra es va convertir en un membre actiu de la comunitat internacional. Aquest mateix any establia la seva primera missió diplomàtica a les Nacions Unides i el 1995 establia relacions diplomàtiques formals amb els Estats Units d'Amèrica.
Actualment disposa de quatre ambaixades a Brussel·les (Bèlgica), París (França), Madrid (Espanya i Marroc) i Londres (Regne Unit) i la Missió Permanent a les Nacions Unides a Nova York també serveix com ambaixada als Estats Units i Canadà.] Al país tenen ambaixades França, Espanya i Portugal. Suïssa hi té un consolat general.
També té delegacions o missions permanents a la Unió Europea, a la Unesco, al Consell d'Europa, a l'OMC, a les Nacions Unides a Ginebra i l'OSCE.
Algunes associacions han denunciat l'actual normativa sobre revisions mèdiques que es realitzen a immigrants, que estableix que es denegarà l'autorització de treball a aquelles persones que pateixin alcoholisme o altres toxicomanies, malalties susceptibles de quarantena definides al Reglament Sanitari Internacional de l'Organització Mundial de la Salut, alteracions psicomentals greus que representin un perill per a l'ordre o seguretat públiques, malalties infeccioses que representin un perill per a la salut pública com hepatitis o sida, malalties cròniques que evolucionin a una incapacitat laboral com a sordesa o incapacitats físiques o psíquiques per al tipus de treball sol·licitat. La prostitució és il·legal. El Comitè de Drets Socials Europeu ha alertat en més d'un informe de la violació de drets dels infants, dels discapacitats, d'estereotips racistes, de no combatre la prostitució i pornografia infantil, a més d'estimar que el salari mínim és massa baix i dubtar de les condicions, que els informes qualifiquen indignes, de l'habitatge a Andorra.

Les plataformes sindicals també porten des de fa ja uns anys reclamant drets laborals al sector privat. A Andorra encara es pot treballar sense un contracte de treball. El dia de la constitució s'ha de treballar, el primer de maig també. Els sindicats es queixen de manca de lleis efectives que permetin la no represàlia per part patronal. També es queixen de falta d'un marc legal que permeti realment al sindicat mobilitzar-se. El 2014 el país encara no havia regularitzat les vagues i l'ONU va haver d'estirar les orelles al Govern i Parlament per la seva manca de voluntat. La crisi de les subprimes que també va afectar el país, va motivar el Govern a retallar, sobretot en la sanitat pública. Retallades que van motivar vagues al sector públic, però els sindicats denuncien que les vagues les fan els que tenen les millors condicions. Dins del sector privat hi ha por a la represàlia, segons asseguren. (continuarà)
(La imatge és d'un dels Llacs de Tristaina)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís