LA VALL DE BOÍ I LA FRANJA, del 23 al 26 de juny de 2016; dia 4 (26 de juny de 2016): visita a les esglésies romàniques de la Vall de Boí) (III)

Edat Mitjana

El primer esment de l'existència de Barruera ens el dóna un document del 1064, en què els comtes de Pallars Sobirà Artau I i la seva muller Llúcia va vendre i al mateix temps bescanviar el lloc de Barruera (ipsa illa de Bolorsera) i altres possessions ribagorçanes, com el castell d'Erill i altres, amb els comtes de Pallars Jussà Ramon IV i la seva muller Valença.
Del castell de Barruera, esmentat el 1174, en podria ser una resta la torre que es dreça damunt del poble, annexa a la Casa de Pubill.
El fogatge del 1381 ens diu que a Barruera hi ha 43 focs (uns 215 habitants). És l'única dada que en tenim de l'edat mitjana.

Edat Moderna

En el Fogatge del 1553 consten a Barruera 20 focs (uns 100 habitants). Cinc d'ells pertanyen a eclesiàstics, i quinze a laics.
Més tard, al cens del 1718 hi consten 548 habitants, i el 1787, 492. Totes dues dades són del conjunt de parròquies de la vall, és a dir, de l'actual terme municipal, però en el del 1787 hi ha dades desglossades, i dóna 84 habitants, a Barruera (és el quart poble de la vall, després de Taüll, Boí i Cóll.

Edat contemporània

Les dades demogràfiques de l'edat contemporània han arribat als nostres dies sempre referides al conjunt dels pobles de la vall, i, per tant, queden recollides en els articles corresponents.
Barruera, com la major part dels pobles ribagorçans, havia constituït el seu ajuntament el 1812, a ran de la promulgació de la Constitució de Cadis i del desplegament de la modernització de l'estat que comportà. Tanmateix, el 1845 es promulgà una llei municipal que fixava en 30 veïns (caps de família) el mínim per poder mantenir l'ajuntament propi. Aleshores Barruera es constituí en el centre d'una agrupació de pobles que, sumats, permetien la constitució del districte municipal de Barruera: 10 de Boí, 7 de Barruera, 1 de les Cabanasses, 3 de Cardet, 12 de Cóll, 5 d'Erill la Vall i 13 de Taüll sumaven els 51 veïns, que depassaven sobradament el mínim de 30 exigit. Es trià Barruera com a centre de l'agrupació de pobles, i el nou ajuntament prengué aquell nom. Durro i Saraís no entraren en aquesta agrupació, i constituïren a part l'ajuntament de Durro.
Pascual Madoz inclou Barruera en el seu Diccionario geográfico... del 1849. Hi diu que el poble està situat en un pla al peu de tot de muntanyes que l'arreceren dels vents del nord i de l'oest. El clima hi era sa. Tenia 22 cases de fusta en un carrer costerut, empedrat, però molt brut. L'església parroquial estava servida per un rector i un beneficiat, i el cementiri, al costat de l'església, era apartat del poble. El terreny és pla a la part central i trencat a les vores, a la part muntanyosa. Se'n conreen les tres quartes parts, tot i que una part es deixava cada any al guaret, per recuperar el conreu anys després. No tenia boscos, però sí molts arbres, que donaven llenya. Un molí fariner era a un quart d'hora del poble, mogut amb les aigües de la Noguera de Tor, que també servia per a regar els prats. Tanmateix, les freqüents avingudes d'aigua del riu solien portar molts perjudicis. L'aigua d'aquest riu, de bona qualitat, proporcionava aigua a la població. Hi havia un pont de fusta de dos arcs per a creuar-lo.

S'hi produïa sègol, ordi, patates, pastures, i havia bestiar de llana i boví, però en poca quantitat, a més d'eugues de ventre (per a la cria). La població era de 7 veïns (caps de família) i 70 ànimes (habitants). (continuarà)
(La fotografia correspon a Sant Climent de Taüll)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís