Andorra, del 15 al 17 de juliol de 2016: de terres gironines a Andorra (dia 1, 15 de juliol de 2016) (VI)

Els drets de la dona són respectats i existeix un equip sanitari que protegeix contra la violència masclista. Però els drets de la dona a Andorra no han estat fàcils d'aconseguir. Només s'ha assolit una igualtat legal cap als anys 1970.
El matrimoni entre persones del mateix sexe no està reconegut però existeix el reconeixement d'unió estable de parella des de l'aprovació de la Llei 4 del 2005. Des del 2010 les persones homosexuals poden donar sang.
Andorra està formada per set parròquies, tant eclesiàsticament com civilment. Civilment, les parròquies són el primer i únic nivell administratiu per sota el Govern d'Andorra, tot i que algunes d'elles tenen organitzacions menors com els quarts (a Canillo, Ordino, la Massana i Sant Julià de Lòria) o els veïnats (a Canillo). El govern que gestiona la parròquia és anomenat comú, format pels consellers comunals (càrrec electe equivalent al regidor) i els que encapçalen el govern comunal el cònsol major (equivalent a l'alcalde) i el cònsol menor.
Escaldes-Engordany és una parròquia que es va crear l'any 1978 després de segregar-se d'Andorra la Vella, sent l'única no tradicional i actualment és la segona ciutat per població.
Les parròquies prenen el nom de la seva capital i l'ordre protocol·lari és el següent:
·         Canillo.
·         Encamp.
·         Ordino.
·         La Massana.
·         Andorra la Vella.
·         Sant Julià de Lòria.
·         Escaldes-Engordany.
Popularment les parròquies de les valls de la Valira d'Orient i de la Valira del Nord, és a dir les parròquies d'Encamp, Canillo, la Massana i Ordino, s'han conegut com lesparròquies altes. Per contraposició a la resta de parròquies se les anomena, però no tan sovint, parròquies baixes. Tot i això també es pot trobar la denominació de parròquies centrals per a les d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.
L'escut d'armes del Principat d'Andorra, el lema en llatí del qual és "Virtus Unita Fortior", està format per quatre quarters (dos per cada copríncep).
·         Primer quarter (superior esquerra): de gules, una mitra i bastó d'or (bisbat d'Urgell).
·         Segon quarter (superior dret): d'or, tres pals de gules (del Comtat de Foix).
·         Tercer quarter (inferior esquerra): d'or, quatre pals de gules (de Catalunya).
·         Quart quarter (inferior dret): d'or, dos bous de gules posats en pal (del Vescomtat de Bearn).
La bandera d'Andorra es va adoptar oficialment el 1866 i és tricolor vertical, blau, groc i vermell. La franja groga és lleugerament més gran que les altres dues i al centre es mostra l'escut d'Andorra.[86] La bandera sense escut també és oficial  tot i ser igual que les banderes de Moldàvia, el Txad i Romania.
La lletra de l'himne, titulat El Gran Carlemany, la va escriure Joan Benlloch i Vivó i la música va ser composta per Enric Marfany. L'himne es va adoptar oficialment el 1914 i es va interpretar per primera vegada el 8 de setembre de 1921.
Tradicionalment Andorra ha estat un país agrícola i ramader encara que, des de la dècada dels 50, el sector primari ha anat perdent importància. La producció agrícola està limitada, ja que només el 2% de la terra és cultivable, plantant-se tabac en bona part del terreny, i la principal activitat ramadera és la criança bovina i equina, basades en un sistema d'explotació extensiu. Al sector secundari predominen les indústries de transformació (cigarrets, puros i mobles) i indústries primàries.
Pel que fa a les exportacions i importacions el 60% de les importacions i el 70% de les exportacions provenen o tenen destí el mercatespanyol. A finals del segle XX el principal subministrador era França fins al 1999 que ha baixat any rere any fins al 19% actual, es creu que el motiu n'és el cultural, la presència de molts empresaris d'origen espanyol, la facilitat més gran de transport amb el sud i el preu més econòmic dels productes manufacturats d'Espanya.
Actualment el sector terciari representa, segons estimacions, el 80% del PIB andorrà, sent el turisme el sosteniment principal de l'economia andorrana. Nou milions de persones la visiten anualment, atretes per la seva condició de paradís fiscal, les seves estacions d'esquí i el diferencial de preus al comerç respecte dels països veïns, encara que aquest últim s'ha erosionat recentment mentre les economies francesa i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat més àmplia de béns i tarifes més baixes. L'any 2005, el país va rebre 11.049.490 visitants, dels quals el 57,2% eren espanyols, el 39,8% francesos i només un 3,0% venien d'altres estats.
El sector financer, constituït per 5 entitats bancàries pertanyents a l'Associació de Bancs Andorrans que, al seu torn, és membre de laFederació Bancària de la Unió Europea, també contribueix substancialment a l'economia.
Els agents socials són els següents:
·         Organitzacions sindicals. El desembre de 2008, el nombre d'assalariats era de 40.694:
·         Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT)
·         Unió Sindical d'Andorra (USdA)
·         Organitzacions empresarials:
·         Confederació Empresarial Andorrana (CEA)
Andorra no és un membre de ple dret a la Unió Europea però, des de 1990, gaudeix d'una relació especial i és tractat com si fos part d'ella per al comerç en béns manufacturats (exonerats d'impostos) i com no membre de la UE per als productes agrícoles.
Tradicionalment Andorra ha estat un paradís fiscal, tant per l'absència de certs impostos com per l'existència de la protecció legal del secret bancari però amb un control molt estricte sobre el blanqueig de diners procedent del crim organitzat.
Actualment Andorra no apareix a la llista grisa de països no cooperants de l'OCDE, perquè el 10 de març de 2009, el govern andorrà va firmar la Declaració de París amb França, en la cimera londinenca del G-20, per a deixar de ser considerat paradís fiscal per l'OCDE, ja que Nicolas Sarkozy havia amenaçat de dimitir com a cap d'estat andorrà. A causa d'aquestes pressions, Andorra ha firmat tractats d'intercanvi d'informació fiscal amb Àustria, Mònaco, Liechtenstein, San Marino, França, Bèlgica, Argentina,Països Baixos, Portugal i Espanya.

Per a les autoritats espanyoles, per exemple, Andorra va deixar de ser considerat un paradís fiscal el 10 de febrer del 2011 en entrar en vigor l'acord d'intercanvi d'informació fiscal firmat l'any 2009 entre ambdós països. (continuarà)
(La fotografia és de la zona dels llacs de Tristaina)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís