Andorra, del 15 al 17 de juliol de 2016: de terres gironines a Andorra (dia 1, 15 de juliol de 2016) (II)

L'origen del mot andorra és desconegut, encara que s'han formulat diverses teories sobre això.
·         Una teoria suggereix que Andorra podria derivar de l'àrab al-Darra, el significat del qual és "bosc". Quan els sarraïns van envair la península Ibèrica, les valls dels Pirineus estaven formades per grans extensions de boscos, i altres pobles, de regions també dominades pels musulmans, van rebre aquesta denominació.
·         Altres teories suggereixen que deriva del terme navarrès andurrial, que significa "terra coberta d'arbusts".
·         Hi ha qui ho vincula amb el mot antic Anorra, que contindria el mot basc ur, 'aigua'.
·         D'altra banda, l'etimologia popular –etimologia que per definició sol ser falsa– afirma que Carlemany havia anomenat la regió amb referència a la vall bíblica cananea d'Endor o Andor, on els madianites havien estat derrotats.
 Segons la llegenda, Andorra fou fundada per l'emperador Carlemany quan cinc mil andorrans, a les ordres de Marc Almugàver, van ajudar els exèrcits de l'Emperador, situats al Pimorent i Campcardós, per lluitar contra els àrabs. En reconeixement a l'ajuda prestada pels seus habitants, Carlemany va atorgar la seva protecció a Andorra i la declarà poble sobirà l'any 805. A l'Arxiu del Principat es conserva una Carta de la fundació d'Andorra, atorgada per Carlemany, tot i que no és acceptada per tots els historiadors, ja que va ser redactada en època molt posterior. Durant el mesolític, petits grups d'humans es van assentar en grutes pròximes a la Valira, com ara la Balma de la Margineda (9000 aC - 8000 aC), el jaciment més antic d'Andorra. Del neolític mitjà s'han trobat els enterraments de la Feixa del Moro a Juberri. El 5 de juny de 2001 es va trobar a Ordino un sarcòfag fabricat amb lloses de pissarra i que contenia les restes humanes més antigues de les valls, juntament amb braçalets i recipients de ceràmica amb aliments. I d'entre les edats del Bronze i del Ferro s'han trobat els del Cedre a Santa Coloma (2000 aC - 1000 aC).
Les restes arqueològiques també testimonien l'existència d'una civilització prellatina, de parla bascoide, la qual deixà traces evidents en la toponímia andorrana, que podria ser el poble dels andosins. El que és indiscutible és que al jaciment de l'Oral, a la parròquia d'Encamp, s'hi van trobar restes de la cultura ibèrica.  La primera referència escrita que existeix sobre els andosins es troba en la descripció que va fer. l'historiador grec Polibi sobre el pas d'Hanníbal pels Pirineus. Les fonts descriuen els andosins com un grup organitzat al voltant d'una vila a les valls d'Andorra amb un espai rural i que probablement era un subgrup dels ceretans de la part alta de la vall del Segre. Es coneix que els andosins establien relacions comercials a través de la via romana Strata Ceretana de l'Alt Urgell i la Cerdanya. A Sant Vicenç d'Enclar, tot i ser un jaciment medieval, també s'hi han trobat monedes i eines romanes.
Durant el segle V l'Imperi Romà sucumbeix als visigots, que ocupen la part meridional de la Gàl·lia i part d'Hispània. Durant aquest confús període, Andorra sempre va restar al marge del regne de Toledo per la llunyania i aïllament, però a escala local ja formava part del bisbat d'Urgell. res segles després, els musulmans conqueriren la península Ibèrica, i traspassaren Pirineus enllà per atacar el Regne franc. Durant un temps les valls d'Andorra depengueren indirectament dels sarraïns fins a l'any 785. L'any 732, Carles Martell els va derrotar en la batalla de Tours, frenant la seva expansió cap al nord, encara que continuaren assentats als Pirineus. Posteriorment Carlemany crea la Marca Hispànica i integra Andorra a l'Imperi Carolingi l'any 817.
Ja en plena edat mitjana les valls d'Andorra pertanyien al comtat d'Urgell, en ser cedides per Carles II el Calb a Sunifred I, l'any 843. Amb l'expansió d'aquest comtat cap al sud, on hi havia terrenys més fèrtils, les zones muntanyoses van deixar de tenir interès per al comte i, l'any 1133, Ermengol VI cedeix tots els béns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra al bisbe d'Urgell. En el 1095, el bisbat a canvi de protecció militar, va cedir els seus drets polítics, militars i judicials a la família Caboet, encara que va conservar la sobirania sobre Andorra, transformant el domini territorial en una senyoria episcopal. El 1185, Arnaua de Caboet va contreure matrimoni amb Arnau I de Castellbò. Posteriorment el matrimoni d'Ermessenda de Castellbò amb Roger Bernat II de Foix, el 1208, va suposar el domini d'Andorra per part del comtat de Foix, que anirà augmentant el seu poder a Bearn, Regne de Navarra i, segles més tard, el Regne de França.
Com a conseqüència dels conflictes entre Roger Bernat III de Foix i Pere d'Urtx, el 8 de setembre de 1278 es firma el primer pareatge a Lleida, que fixa els límits del poder de cada senyor; aquest fet va representar la fundació del Principat d'Andorra i defineix les obligacions dels andorrans en matèria de delmes i assumptes militars. Deu anys després, com a conseqüència de la construcció d'una església fortificada a Sant Vicenç d'Enclar per part del comte de Foix, des d'on podia vigilar les activitats del bisbe d'Urgell, es va firmar el segon pareatge el 1288. Aquest segon tractat atorga, entre altres aspectes, el dret a nomenar per ambdues parts uns notaris que ostentin la seva representació al Principat. Des d'aquests pariatges el bisbe d'Urgell i la presidència de França (hereva actual dels drets de Foix) exerceixen de caps d'estat d'Andorra com a cosenyors. el1396 fou temporalment incorporada a la Corona d'Aragó arran de la Invasió de Catalunya de Mateu I de Foix.
El 1419 es va crear el Consell de la Terra, format per dos o tres representants de les 6 parròquies, que tenia la funció de defensar els interessos locals.
 El 1512 la peculiar situació jurídica de la vall va perillar, ja que aprofitant la incorporació del regne de Navarra a la corona castellanaAndorra estigué a punt de ser integrada també a la monarquia del sud.

Abans del segle XVII la societat andorrana estava conformada per dos grups socials: els focs, que eren famílies o cases andorranes existents des de feia segles i que tenien recursos econòmics suficients per pagar els impostos del Consell General; i els casalers, grup format per les cases més pobres. En la vida política únicament podien participar els membres pertanyents al primer grup (el nombre del qual era de 179 cases davant les 600 dels casalers). (continuarà)
(La imatge correspon també a la zona dels llacs de Tristaina)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís