Andorra, del 15 al 17 de juliol de 2016: de terres gironines a Andorra (dia 1, 15 de juliol de 2016) (IX)
El
2008 es va autoritzar la creació la Universitat de les Valls, de tipus privat, que crearà pel curs 2011-2012 la Facultat
de Ciències Odontològiques de les Valls per a estudis odontològics i tindrà la
seu a Andorra la Vella. Posteriorment l'any 2010 es va aprovar la llei que permet la creació d'una
tercera universitat, aquesta de tipus virtual i privada de la Fundació la Salle, la Universitat Oberta de la Salle - Andorra.
La
sanitat al país forma part de la xarxa pública i s'hi accedeix a través de l'afiliació
a la seguretat social anomenada Caixa Andorrana
Seguretat Social (CASS).
Hi ha només un hospital, l'Hospital Nostra
Senyora de Meritxell, a Escaldes-Engordany i onze
centres de salut repartits per les principals poblacions.
Andorra
té convenis amb la Generalitat de Catalunya en
matèria sanitària. L'any 2010 es va firmar un nou acord per compartir serveis
sanitaris, d'emergències i històries clíniques per coordinar la derivació de
pacients de l'Alt Urgell al
Principat i pacients d'Andorra a Catalunya. A
més l'acord també permet accedir als andorrans a la targeta sanitària europea i
al Banc de Sang i
Teixits de Catalunya.
La Biblioteca Nacional i els Arxius Nacionals van
ser creats el 1974 i 1975 respectivament, i es troben a la capital.[149] A més
existeixen diversos museus: Casa Rull a Sispony,
la Farga Rossell a la Massana, i el Centre
d'interpretació Andorra Romànica a Pal, el Museu Viladomat, el Museu de Maquetes d'Art Romànic i el Museu del Perfum a
Escaldes-Engordany, el Museu de Miniatures de
Nicolaï Siadristy, la Casa d'Areny-Plandolit i el Museu Postal d'Andorra a
Ordino, el Museu Nacional de l'Automòbil a Encamp, a la Casa de la Vallhi ha
una secció dedicada a la filatèlia i numismàtica, a
Andorra la Vella i el Museu del Tabac a Sant Julià de Lòria. Durant el 2010 els museus
andorrans van rebre un total de 72.083 visites.
El
Principat ha tingut, al llarg de la història, una afinitat molt forta amb Catalunya, la qual cosa s'ha vist reflectida en
el desenvolupament cultural del país. No només és el català la llengua pròpia i
oficial d'Andorra, ans les institucions de govern estan basades en el dret català, i un
gran percentatge dels immigrants espanyols o llurs descendents són catalans. Andorra
va participar en la Fira del Llibre de Frankfurt el 2007, que homenatjava la cultura i llengua
catalanes.
El comú d'Andorra la Vella organitza
des de l'any 2001 biennalment el Festival Internacional de Pallasses
sent un dels festivals de referència de la comicitat femenina. El comerç tant turístic com d'oci és
un sector destacat amb l'eix comercial de les avingudes de Meritxell i Carlemany d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany i els
diversos centres comercials (Pyrénées, Punt de Trobada, Andorra 2000,
etc.).
La
cultura popular presenta semblances amb la de les regions veïnes, en especial
la catalana, i les festes i
tradicions coincideixen amb celebracions religioses o amb cicles naturals de la
terra com les danses folklòriques del Contrapàs i la Marratxa, que sobreviuen a Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, les falles de Sant Joan, les celebracions de Sant Antoni Abat amb les calderades com la
de la Seu d'Urgell. Altres danses populars són el ball de
Santa Anna (Escaldes-Engordany), el ball de la tarda (Sant Julià de Lòria) i la
Sardana. La música folklòrica
andorrana mostra similituds amb la dels seus veïns, en especial Catalunya, i en
les danses com la sardana. El 2014 es va fundar la colla dels Castellers d'Andorra.
Altres
festes i tradicions destacades són l'aplec de Canòlic al maig, el Roser d'Ordino al juliol,
la Diada de Meritxell, la Fira d'Andorra la Vella, la Diada de Sant Jordi, la fira de Santa Llúcia, la Festa de la Candelera
a Canillo, el Carnaval d'Encamp, la cantada de caramelles, la Festa de Sant Esteve i la Festa del
Poble.
Les
llegendes andorranes més conegudes són la llegenda de Carlemany, segons la qual
aquest rei franc hauria fundat el país, la Dama Blanca d'Auvinyà, la llegenda
de l'Estany d'Engolasters i la de la Mare de Déu de Meritxell.
La gastronomia andorrana és
principalment catalana, tot i que ha adoptat també altres elements de les cuines francesa i italiana
Entre els menjars típics andorrans hi ha l'all-i-oli de codony, l'ànec amb pera d'hivern, el cabrit al
forn amb picada de fruits secs, civet de porc fer, la coca massegada, l'escarola amb pedrers d'ànec confitat i bolets, l'escudella de
pagès o barrejada, els espinacs amb
panses i pinyons, la melmelada de móres, les murgues farcides
amb carn de porc, i el més conegut i preuat, la truita de riu a l'andorrana; per a beure, el vi calent i cremat;
alguns dels plats són ben habituals a comarques de muntanya de Catalunya, com
el trinxat, els cargols a la llauna, l'arròs ambbolets, i el brossat.
A més
de les construccions d'estil romànic (esglésies i ponts) destaca el Santuari de Meritxell, una de les esglésies més conegudes, dedicada a la
patrona d'Andorra. Tot i això el santuari és una obra moderna de Ricard Bofill, ja
que l'antiga capella de Santa Maria va ser destruïda per un incendi,
posteriorment el 1994 la capella va ser rehabilitada. La Casa Rull i la Casa d'Areny-Plandolit són
dues cases típiques andorranes de famílies benestants (segle XVII - XIX).
Altres construccions interessants són la Casa de la Vall,
edifici del segle XVI que allotja el parlament andorrà i l'antiga Fàbrica Reig de Tabacs Reig. (continuarà)
(La fotografia és de les vistes dels llacs de Tristaina)
Comentaris