Andorra, del 15 al 17 de juliol de 2016: de terres gironines a Andorra (dia 1, 15 de juliol de 2016) (IX)

El 2008 es va autoritzar la creació la Universitat de les Valls, de tipus privat, que crearà pel curs 2011-2012 la Facultat de Ciències Odontològiques de les Valls per a estudis odontològics i tindrà la seu a Andorra la Vella. Posteriorment l'any 2010 es va aprovar la llei que permet la creació d'una tercera universitat, aquesta de tipus virtual i privada de la Fundació la Salle, la Universitat Oberta de la Salle - Andorra.
La sanitat al país forma part de la xarxa pública i s'hi accedeix a través de l'afiliació a la seguretat social anomenada Caixa Andorrana Seguretat Social (CASS). Hi ha només un hospital, l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, a Escaldes-Engordany i onze centres de salut repartits per les principals poblacions.
Andorra té convenis amb la Generalitat de Catalunya en matèria sanitària. L'any 2010 es va firmar un nou acord per compartir serveis sanitaris, d'emergències i històries clíniques per coordinar la derivació de pacients de l'Alt Urgell al Principat i pacients d'Andorra a Catalunya. A més l'acord també permet accedir als andorrans a la targeta sanitària europea i al Banc de Sang i Teixits de Catalunya.
La Biblioteca Nacional i els Arxius Nacionals van ser creats el 1974 i 1975 respectivament, i es troben a la capital.[149] A més existeixen diversos museus: Casa Rull a Sispony, la Farga Rossell a la Massana, i el Centre d'interpretació Andorra Romànica a Pal, el Museu Viladomat, el Museu de Maquetes d'Art Romànic i el Museu del Perfum a Escaldes-Engordany, el Museu de Miniatures de Nicolaï Siadristy, la Casa d'Areny-Plandolit i el Museu Postal d'Andorra a Ordino, el Museu Nacional de l'Automòbil a Encamp, a la Casa de la Vallhi ha una secció dedicada a la filatèlia i numismàtica, a Andorra la Vella i el Museu del Tabac a Sant Julià de Lòria. Durant el 2010 els museus andorrans van rebre un total de 72.083 visites.
El Principat ha tingut, al llarg de la història, una afinitat molt forta amb Catalunya, la qual cosa s'ha vist reflectida en el desenvolupament cultural del país. No només és el català la llengua pròpia i oficial d'Andorra, ans les institucions de govern estan basades en el dret català, i un gran percentatge dels immigrants espanyols o llurs descendents són catalans. Andorra va participar en la Fira del Llibre de Frankfurt el 2007, que homenatjava la cultura i llengua catalanes.
El comú d'Andorra la Vella organitza des de l'any 2001 biennalment el Festival Internacional de Pallasses sent un dels festivals de referència de la comicitat femenina. El comerç tant turístic com d'oci és un sector destacat amb l'eix comercial de les avingudes de Meritxell i Carlemany d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany i els diversos centres comercials (Pyrénées, Punt de Trobada, Andorra 2000, etc.).
La cultura popular presenta semblances amb la de les regions veïnes, en especial la catalana, i les festes i tradicions coincideixen amb celebracions religioses o amb cicles naturals de la terra com les danses folklòriques del Contrapàs i la Marratxa, que sobreviuen a Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, les falles de Sant Joan, les celebracions de Sant Antoni Abat amb les calderades com la de la Seu d'Urgell. Altres danses populars són el ball de Santa Anna (Escaldes-Engordany), el ball de la tarda (Sant Julià de Lòria) i la Sardana. La música folklòrica andorrana mostra similituds amb la dels seus veïns, en especial Catalunya, i en les danses com la sardana. El 2014 es va fundar la colla dels Castellers d'Andorra.
Altres festes i tradicions destacades són l'aplec de Canòlic al maig, el Roser d'Ordino al juliol, la Diada de Meritxell, la Fira d'Andorra la Vella, la Diada de Sant Jordi, la fira de Santa Llúcia, la Festa de la Candelera a Canillo, el Carnaval d'Encamp, la cantada de caramelles, la Festa de Sant Esteve i la Festa del Poble.
Les llegendes andorranes més conegudes són la llegenda de Carlemany, segons la qual aquest rei franc hauria fundat el país, la Dama Blanca d'Auvinyà, la llegenda de l'Estany d'Engolasters i la de la Mare de Déu de Meritxell.
La gastronomia andorrana és principalment catalana, tot i que ha adoptat també altres elements de les cuines francesa i italiana Entre els menjars típics andorrans hi ha l'all-i-oli de codony, l'ànec amb pera d'hivern, el cabrit al forn amb picada de fruits secs, civet de porc fer, la coca massegada, l'escarola amb pedrers d'ànec confitat i bolets, l'escudella de pagès o barrejada, els espinacs amb panses i pinyons, la melmelada de móres, les murgues farcides amb carn de porc, i el més conegut i preuat, la truita de riu a l'andorrana; per a beure, el vi calent i cremat; alguns dels plats són ben habituals a comarques de muntanya de Catalunya, com el trinxat, els cargols a la llauna, l'arròs ambbolets, i el brossat.

A més de les construccions d'estil romànic (esglésies i ponts) destaca el Santuari de Meritxell, una de les esglésies més conegudes, dedicada a la patrona d'Andorra. Tot i això el santuari és una obra moderna de Ricard Bofill, ja que l'antiga capella de Santa Maria va ser destruïda per un incendi, posteriorment el 1994 la capella va ser rehabilitada. La Casa Rull i la Casa d'Areny-Plandolit són dues cases típiques andorranes de famílies benestants (segle XVII - XIX). Altres construccions interessants són la Casa de la Vall, edifici del segle XVI que allotja el parlament andorrà i l'antiga Fàbrica Reig de Tabacs Reig. (continuarà)
(La fotografia és de les  vistes dels llacs de Tristaina)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"