Andorra, del 15 al 17 de juliol de 2016: de terres gironines a Andorra (dia 1, 15 de juliol de 2016) (VIII)

La taxa de creixement demogràfic és més alta que les de la majoria dels estats europeus; el 2008 s'estimava l'1,9% anual. Aquesta taxa de creixement demogràfic és deguda a una taxa de natalitat, estimada el 2008, de 10,59 per cada 1.000 habitants, una taxa de mortalitat de 5,59 per cada 1.000 habitants, i una altíssima taxa neta de migració de 14 migrants per cada 1.000 habitants. La taxa de creixement anual havia arribat a un màxim històric del 7,7% el 2003, seguida del 6,3% el 2004, sent Canillo la parròquia amb la taxa més elevada. L'esperança de vida dels andorrans és la segona més alta del món, estimada en 82,7 anys (80,4 per als homes i 85,1 per a les dones). La taxa de fertilitat són d'1,32 fills per dona. Quant a la piràmide d'edats, el 15,5% dels andorrans el 2008 tenien menys de 14 anys, el 72,5% entre 15 i 64 anys, i el 12% tenien 65 o més anys. La mitjana d'edat dels residents andorrans és de 38,9 anys.

La llengua pròpia, nacional i oficial d'Andorra és el català. A més a més és l'únic territori on el català és l'únic idioma oficial i és l'únic estat del món que el té com idioma oficial. La realitat lingüística d'Andorra és el resultat de la gran transformació demogràfica que ha viscut el país des de la segona meitat del segle XX: el 1940 les persones estrangeres residents al país representaven només el 17%; el 1989 representaven el 75,7% -màxima històrica- i el 2007 eren al voltant del 65%. A causa d'aquest fenomen, tot i que el català és la llengua oficial, el castellà i el francès són llengües d'ús habitual en moltes interaccions comercials, i més recentment, la població de parla portuguesa s'ha incrementat significativament.

D'acord amb el Centre de recerca sociològica de l'Institut d'Estudis Andorrans, el català és la llengua materna del 38,8% de la població, seguida pel castellà amb un 35,4% i a certa distància del portuguès (15%) i francès (5,4%). Si només es té en compte la gent de nacionalitat andorrana, el percentatge de persones que tenen la llengua catalana com a materna ascendeix fins al 64%. Dels residents espanyols a Andorra un 56% tenen com a llengua pròpia el castellà i el 36% el català. La proporció de persones que tenen com a llengua materna el català, és més elevada entre els majors de 55 anys (un 58%), mentre que els més joves diuen en major proporció que el castellà és la seva llengua materna (un 48% dels que tenen entre 18 i 24 anys).

Pel que fa a la llengua habitual, el català és la més utilitzada amb el 58,3%, seguida del castellà amb el 37,3%. Tot i això l'ús de la llengua no té correlació amb les creences, ja que el 69% de la població pensa que el castellà és la llengua més parlada a Andorra, i el 80% creu que el català és necessari per integrar-se a Andorra.  Quant a l'alfabetització, el 100% dels ciutadans saben llegir i escriure.

L'oficialitat del català en un estat independent li permet una certa presència en l'àmbit internacional. L'ingrés d'Andorra a l'Organització de les Nacions Unides, celebrat el 28 de juliol de 1993, va permetre per primera vegada en la història l'ús del català en una assemblea d'aquesta organització. També Andorra va portar per primera vegada la llengua catalana al Festival de la Cançó d'Eurovisió el 2004 amb Marta Roure i la cançó «Jugarem a estimar-nos».

La constitució d'Andorra estableix la llibertat religiosa. Tot i que no hi ha cap religió oficial de l'Estat, la constitució fa una menció explícita de l'Església Catòlica Romana a la qual garanteix "l'exercici lliure i públic de les seves activitats i el manteniment de les relacions de col·laboració especial amb l'Estat, d'acord amb la tradició andorrana".

Cal fer notar també que un dels coprínceps andorrans és un bisbe catòlic, el de la Seu d'Urgell, i que la celebració religiosa del 8 de setembre, de la Mare de Déu de Meritxell és festa nacional. Altres religions que es practiquen són l'islam -pels 2.000 immigrants nord-africans que s'hi han establert-, l'hinduisme, el protestantisme, el mormonisme i d'altres.

A Andorra conviuen tres sistemes educatius amb centres d'educació primària, secundària i Formació Professional:

·         Andorrà. Dependent del Ministeri d'Educació, Cultura i Joventut.

·         Espanyol. Dependent del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports d'Espanya, amb centres laics i congregacionals (Col·legi Sant Ermengol, Sagrada Família i Mare Janer).^[138]

·         Francès. Dependent del Ministeri d'Educació Nacional de França.

Tots aquests tres sistemes són gratuïts fins al final de l'educació secundària (generalment fins als setze anys). També hi ha un sistema anglès, si bé aquests és completament privat. Els sistemes educatius més utilitzats a Andorra són (per aquest ordre) el francès i l'andorrà, suposant tots dos gairebé dos terços del total.

Al curs 2009 es repartien els alumnes de la següent manera: 4.122 a l'andorrà, 3.285 a l'espanyol i 3.430 al francès.

Els andorrans poden accedir a la universitat cursant el baccalauréat (el batxillerat francès) permetent-los l'entrada a les universitats franceses, com la Universitat de Tolosa, o cursant el batxillerat andorrà o espanyol per entrar a la universitat andorrana o a les universitats espanyoles, com ara les de Lleida (la més propera) i Barcelona (UB, UAB, UPC,UPF, etc.). A més existeix un centre associat de la UNED a la Seu d'Urgell, on més de la meitat dels estudiants són andorrans.

El 1997 es va fundar la Universitat d'Andorra, de caràcter públic i que té firmats convenis de col·laboració amb diverses universitats espanyoles i franceses. Durant els mesos d'estiu organitza la Universitat d'Estiu, l'actual president d'honor del qual és Juan Goytisolo rellevant, en el 2006, a José Luis Sampedro. Aquesta universitat es compon de quatre centres:

·         Escola d'Infermeria. Es dóna la carrera d'Infermeria.

·         Escola d'Informàtica i gestió. Es donen les carreres d'Administració d'empreses, Ciències de l'educació i Informàtica.

·         Centre d'Estudis Virtuals. Es donen assignatures virtuals, estudis de Primer i/o Segon Cicle, postgraus i cursos d'actualització.

·         Centre d'Ensenyament Professional d'Aixovall, situat a Sant Julià de Lòria. (continuarà)

(La fotografia correspon a un dels camins de la zona de Tristaina)