Andorra, del 15 al 17 de juliol de 2016: de terres gironines a Andorra (dia 1, 15 de juliol de 2016) (IV)

A partir del 1958 es començà la recuperació econòmica del principat que duria a una gran expansió que s'ha mantingut fins a l'actualitat, gràcies sobretot als acords comercials amb França i Espanya.
Ja des del 1976 es féu palesa la necessitat de reformar les institucions andorranes, atesos els anacronismes en matèria de sobirania, de drets humans i d'equilibri de poders aleshores el poder executiu i el poder legislatiu no es distingien— així com la necessitat d'adequar la legislació a les exigències modernes. El 1982 es produí una primera separació de poders en instituir-se el Govern d'Andorra, amb la denominació de "Consell Executiu" i presidit per Òscar Ribas Reig, i amb l'aprovació dels coprínceps. El procés de reforma reprengué forces durant la primavera de 1991 amb el començament de les negociacions entre els consellers i una delegació dels coprínceps, per a elaborar la primera constitució d'Andorra, procés difícil marcat per una crisi interna, que trigà dos anys a completar-se.  Finalment, la constitució fou aprovada per referèndum el 14 de març, 1993, amb el 74,2% dels vots afirmatius.
Per regularitzar les relacions comercials el 1989 el principat va signar l'acord de la Comunitat Econòmica Europea.
 Andorra es troba a la península Ibèrica, a la serralada dels Pirineus en una regió muntanyosa formada per l'alta conca de la Valira. Hi ha 65 pics amb més de 2.500 m d'altitud, dels quals el Comapedrosa n'és el més alt amb 2.942 m. És una regió d'escarpatsmuntanyencs i de valls estretes per on flueixen nombrosos cursos d'aigua que s'uneixen per a formar els diferents rius principals. Hi ha dues valls principals situades al Pirineu axial, afluents de la Valira: la ribera d'Ordino o Valira Nord i la Valira d'Encamp o d'Orient, que s'uneixen a les Escaldes. El 2004, la vall del Madriu-Perafita-Claror va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Andorra la Vella és la capital més alta d'Europa
El país es caracteritza pels seus cims de materials paleozoics, que s'eleven per sobre dels 2.600 msnm i culminen en els 2.942 msnm a prop del Pla de l'Estany a la frontera hispano-francesa. L'obertura de les valls amb replans es deu a l'origen glacial d'algunes d'elles, intercalades entre forts pendents i a les parts altes hi ha circs.  L'activitat humana se centra a la vall transversal nord-est - sud-oest, que a partir del port d'Envalira, amb 2.407 msnm, descendeix fins als 840 msnm, quan la Valira entra a Catalunya.
El país és creuat pels tres rius principals. La Valira d'Orient neix en la part més oriental, té un recorregut de 23 km i passa per les poblacions de Canillo i Encamp, confluint amb el riu Valira del Nord, que neix als llacs de Tristaina, té un recorregut de 14 km i passa per les poblacions d'Ordino i la Massana per a finalment, a la ciutat d'Escaldes-Engordany, confluir ambdós rius i formar la Gran Valira, amb un recorregut d'11,6 km i un cabal anual mitjà de 13 m3 cúbics per segon. Aquest últim, en el seu descens cap al sud, acaba desembocant al riu Segre a la Seu d'Urgell que, al seu torn, és afluent de l'Ebre.
Andorra té més de 60 llacs. Els més representatius són el llac de Juclar, la superfície del qual és la més extensa de tots els llacs del Principat amb 21 hectàrees i que, durant l'època estival i per la consegüent falta d'aigua, pot albirar-se com tres llacs diferents, encara que en realitat és el mateix, el llac de l'Illa amb 13 hectàrees, l'estany d'Engolasters amb 7 hectàrees i els tres llacs de Tristaina.
La vegetació és típica del vessant meridional dels Pirineus, de tipus muntanyenca continental amb estatges: bosc submediterrani deroure martinenc i alzines, més amunt pinedes de pi roig i finalment pi negre i avet o prats alpins a les cimeres,
La fauna és la típica d'alta muntanya amb presència de voltor, cabra salvatge, isard, guilla, gralla de bec vermell, òliba, llebre, garsa,esquirol, porc fer, guineu, truita de riu, etc. Es poden trobar espècies autòctones, del Pirineu català, com la vaca bruna dels Pirineus i l'ós bru,
Andorra és un coprincipat parlamentari que va aprovar la Constitució el 14 de març de 1993. La direcció de l'Estat recau en la figura del copríncep episcopal, el bisbe de la Seu d'Urgell, i del copríncep francès, el President de la República francesa com a hereu dels drets del comte de Foix. Els actuals caps d'estat són François Hollande, president de la República Francesa (representat per Sylvie Hubac), El Consell General d'Andorra, antigament Consell General de les Valls, és l'òrgan legislatiu i es tracta d'un parlament unicameral de representació mixta i paritària de la població nacional i de les set parròquies, compost per 28 membres elegits cada quatre anys. El nou edifici parlamentari ha estat enllestit i es comença a utilitzar a la sisena legislatura, substituint la seu històrica del parlament, la Casa de la Vall a Andorra la Vella.
Els partits representats al Consell General, segons els resultats de les eleccions del 3 d'abril de 2011 són Demòcrates per Andorra amb 20 consellers generals, els seus aliats de la Unió Laurediana amb 2 membres i el Partit Socialdemòcrata amb 6 representants.

  i el bisbe d'UrgellJ oan Enric Vives i Sicília (representat per Josep Maria Mauri). El cap de govern és Antoni Martí Petit, de Demòcrates per Andorra. (continuarà)
(La fotografia correspon a neus perpètues en terres andorranes) 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís