Nicaragua dia 7 (30 de maig de 2013): el retorn

Afegeix la llegenda

Ja s’esgoten les hores a Nicaragua. La veritat és que no tinc ganes de marxar. Amb la calor i el bon ambient, i sobretot, per les coses que queden per fer, tinc ganes de quedar-m’hi. Però tinc l’esperança que algun dia hi tornaré. M’he sentit molt bé en tot moment, com a casa i amb ganes de fer coses. Recullo les coses que em resten i ja no tardem a marxar a l’aeroport, a on fem algunes compres d’última hora. La veritat és que tot està una mica desert, ja que en ser el dia de la mare, tots els organismes oficials i algunes botigues estan closos. Esperem pacientment que sigui el moment d’embarcar i desfem el camí fet fa uns dies. Retornem a Panamà (veient la ciutat pel cim), i de Panamà, amb retard, cap a Amsterdam. El viatge de més de 10 hores se’m fa llarg, però encara se’m fa més llarga l’espera dins de l’avió a Amsterdam, ja que de nou també marxem amb retard. I com aquell qui no vol la cosa, ja torno a les meves estimades terres catalanes, amb un bon regust de boca i amb unes ganes immenses de tornar a Centreamèrica. Fins aviat Nicaragua, Nicaragüita!

(La fotografia correspon al mural de Ruben Darío que hi ha a l'aeroport Augusto César Sandino de Managua)