El peix que es mossega la cua (II)

Un altre aspecte de la vida universitària professional és el tema del professorat. Actualment estem en època de vaques magres i no hi ha diners ni per investigar ni per contractar professorat. De totes maneres, l'única via que sembla que hi ha per contractar de manera semipermanent professorat són algunes determinades beques o places. Ara bé, aquestes places semblen fetes a mida per gent de fora. No dic en cap cas que la gent de fora no tingui dret a venir, ans al contrari, però tenen uns grandíssims currículums perquè han estat en països a on realment s'aposta per la investigació i s'hi dediquen diners. Aquí, fem el que bonament podem amb el que ens donen i sinó, hem de marxar fora. Però tornem a tenir el peix que es mossega la cua: si no tenim diners per investigar, no podem fer tantes coses com voldríem i els nostres currículums no seran mai tan bons com el de gent que disposa dels mitjans necessaris... I a vegades l'única solució és marxar a l'exili professional per la incompetència dels governants. Així anem, volem ser capdavanters i són els darrers....
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís