"La noche oblicua", de Nadine Garralda

Un diumenge de juny, el cel amenaça tempesta. És un bon moment per rellegir i tornar a gaudir el poemari de la polifacètica Nadine Garralda, "La noche oblicua". Són 30 perles, 30 pedres precioses que mereixen lectura i relectura. I enmig de la bellesa de les combinacions de mots, el regal dels dibuixos de la poetessa i dibuixant Joana Ramos. El llibre, amb pròleg de Jorge Morales i editat per "El llop ferotge" és dele tot recomanable. A més, sentir a la propia poetessa recitar els seus escrits és un plaer encara més gran que no pas llegir-los. Entre tots ells em costa moltíssim escollir-ne un. M'han seduït tots, des de "Camino de vuelta", "Sin respuesta para Dios", passant per "Motel", "Las rosas" o "El espejo", per citar-ne alguns. Però si estigués obligadíssima a escollir, potser em quedaria amb el que dóna títol al llibre, "La noche oblicua", un conjunt de versos que ja formen part dels meus preferits!
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís