El peix que es mossega la cua (I)

Al nostre país hi ha bons i bones científiques, tenim molt potencial, gent molt preparada i amb moltes ganes de fer coses i investigar. Però, ai las, hi ha el gran problema del finançament! Ens estem quedant sense diners per fer recerca pública i això vol dir haver de buscar vies de finançament privades. Per una banda està molt bé, però de l'altra sembla que el que acabem fent sigui privatitzar el coneixement, un fet element públic i universal. A alguns governs ja els hi va bé això; s'estalvien diners i s'afavoreix la privatització (sovint moltes d'aquestes patums que estan als governs tenen connexions molt directes amb els consells d'administració de moltes empreses...), però als científics també ens agrada poder desenvolupar les nostres idees lliurement i en benefici de tots i no només d'uns quants, però si no arriben diners per investigar per la via pública, o pleguem o ens passem a la privada. Aquest és un primer peix que es mossega la cua...
 
 

Comentaris

Red Zeppelin D3 ha dit…
Passar-se al finançament privat de la recerca investigativa és un delicte. En aquest context la investigació la considero una vergonya i està vinculada en uns contextos en els quals aquesta no pot ser vàlida i mai ho serà. Aquí és quan comença a buscar interessos rentables afavorint les estructures del sistema. El teu plantejament no és gens combatiu sinó que és totalment social-demòcrata. Molt propi de la línia actual de l'MDT.

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol