La meva pell



LA MEVA PELL
La meva pell,
colrada per hores de sol,
cosida de memòria i d’història.
Molla sota la pluja,
enfredorida davall la neu,
a la meva pell
bocins d’experiències,
i cicatrius de batalles perdudes
la solquen arreu.
La meva pell,
bastida del record dels que ja no hi són,
i de la il·lusió dels qui arriben.
A la meva pell,
les victòries
l’han fet lluir d’alegria;
les llàgrimes a voltes
l’han fet salada,
i els teus petons l’han endolcida.
La meva pell,
curulla de batalles per guanyar,
anhelant eternament la llibertat,
la meva pell,
sempre fidel la utopia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"