Nicaragua dia 6 (29 de maig de 2013): Managua
El
darrer dia sencer a Nicaragua s’aixeca ben assolellat, tot i que durant tota la
nit hi ha hagut tempesta. Una dutxa, esmorzar i ja ens ve a recollir en Víctor
per anar a la FACA, la facultat de Ciència Animal. Un cop allí avui ens toca
donar classe. Ens posem en una sala i passo ben bé un parell d’hores garlant.
Em sorprèn que la gent entra i surt, parlen pel mòbil quan els hi sona, no
l’apaguen... bé, és una altra manera de viure i entendre la vida. Al migdia,
poc després de dos quarts d’una, fem una parada i aprofitem per anar a dinar a
una altra facultat. El menú és una amanida, un tros de formatge i un deliciós
suc.
Després
de dinar tornem a la facultat i li toca a l’altre professor parlar. La dinàmica
és la mateixa que al matí, però a la tarda també hi ha el fill d’una de les
professores, que es passa l’estona intentant fent-me jugar (en algun que altre
moment, sucumbeixo J!).
Quan ja falta poc per les quatre, però, tot és un neguit: tothom vol marxar, ja
que l’endemà és el dia de la mare, una gran festa nacional i tothom vol marxar
a comprar regals. En uns segons tot queda desert. Nosaltres acabem amb algunes
coses protocol·làries i també escampem la boira cap al centre de Managua. Hi
anem amb la Rosa, la Deleana i el seu fill, en Luis, un belluguet de nou anys
que no para quiet. Durant el viatge amb el cotxe no para de xerrar i cantar
cançons patriòtiques i també vol que nosaltres en cantem, però com que li hem
dit que per culpa dels nostres cants vam trencar un vidre, quan entonem “El
Virolai” ens fa callar de cop per por que no petem el vidre del cotxe.
Aconsegueix que ens fem un bon panxot de riure! Tampoc para de repetir que se
sent molt i molt orgullós de ser nicaragüenc i que mai deixarà de ser-ho! Ens
porten al mirador de la llacuna de Tiscapa (http://es.wikipedia.org/wiki/Reserva_natural_Laguna_de_Tiscapa;
, en ple centre de Managua. Està plovent i la imatge és impressionant, tot i
que devem estar al 100% d’humitat. Allí aprofitem per xerrar i menjar, i com
no, també ballar. Finalment, es fa tard i ja no tardem gaire a acomiadar-nos de
la gent i marxar cap a l’hotel a acabar de preparar les maletes..
(La imatge correspon a la llacuna de Tiscapa)
Comentaris