Nicaragua dia 6 (29 de maig de 2013): Managua


El darrer dia sencer a Nicaragua s’aixeca ben assolellat, tot i que durant tota la nit hi ha hagut tempesta. Una dutxa, esmorzar i ja ens ve a recollir en Víctor per anar a la FACA, la facultat de Ciència Animal. Un cop allí avui ens toca donar classe. Ens posem en una sala i passo ben bé un parell d’hores garlant. Em sorprèn que la gent entra i surt, parlen pel mòbil quan els hi sona, no l’apaguen... bé, és una altra manera de viure i entendre la vida. Al migdia, poc després de dos quarts d’una, fem una parada i aprofitem per anar a dinar a una altra facultat. El menú és una amanida, un tros de formatge i un deliciós suc.
Després de dinar tornem a la facultat i li toca a l’altre professor parlar. La dinàmica és la mateixa que al matí, però a la tarda també hi ha el fill d’una de les professores, que es passa l’estona intentant fent-me jugar (en algun que altre moment, sucumbeixo J!). Quan ja falta poc per les quatre, però, tot és un neguit: tothom vol marxar, ja que l’endemà és el dia de la mare, una gran festa nacional i tothom vol marxar a comprar regals. En uns segons tot queda desert. Nosaltres acabem amb algunes coses protocol·làries i també escampem la boira cap al centre de Managua. Hi anem amb la Rosa, la Deleana i el seu fill, en Luis, un belluguet de nou anys que no para quiet. Durant el viatge amb el cotxe no para de xerrar i cantar cançons patriòtiques i també vol que nosaltres en cantem, però com que li hem dit que per culpa dels nostres cants vam trencar un vidre, quan entonem “El Virolai” ens fa callar de cop per por que no petem el vidre del cotxe. Aconsegueix que ens fem un bon panxot de riure! Tampoc para de repetir que se sent molt i molt orgullós de ser nicaragüenc i que mai deixarà de ser-ho! Ens porten al mirador de la llacuna de Tiscapa (http://es.wikipedia.org/wiki/Reserva_natural_Laguna_de_Tiscapa; , en ple centre de Managua. Està plovent i la imatge és impressionant, tot i que devem estar al 100% d’humitat. Allí aprofitem per xerrar i menjar, i com no, també ballar. Finalment, es fa tard i ja no tardem gaire a acomiadar-nos de la gent i marxar cap a l’hotel a acabar de preparar les maletes..
(La imatge correspon a la llacuna de Tiscapa)
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís