La flama del Canigó (II)

La flama del Canigó és una tradició que ja fa unes quantes decades que dura. La historia va començar al 1955 quan Frances Pujadas, d'Arles de Tec va tenir la pensada de pujar a encendre un foc al capdamunt del Canigó i tot seguit, repartir la flama per tots els Països Catalans. A partir del 1965 aquesta flama es manté encesa durant tot l'any al Castellet de Perpinyà. I el 22 de juny de cada any, els joves del Cercle Jove de Perpinyà pugen la flama fins al damunt del cim, a on es regenera la flama, és a dir, s'encén una foguera nova amb la flama de l'any anterior i llavors s'utilitza per encendre la flama de totes les fogueres dels Països Catalans. A 2784 metres d'alçada s'encén la flama que il·lumina els Països Catalans! (http://ca.wikipedia.org/wiki/Flama_del_Canig%C3%B3; http://www.flamadelcanigo.com/; http://flamadelcanigo.omnium.cat/www/flamadelcanigo/ca.html).
La veritat és que a la llum de la lluna plena, amb la germanor i els parlaments, es fa difícil d'oblidar que som un sol poble i que caminem junts cap a la llibertat! Visc la flama dels Països Catalans, visca la flama del Canigó!
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís