La flama del Canigó (I)

El passat 22 de juny vaig tenir la fortuna de poder pujar al Canigó a buscar la flama que encén les fogueres de moltes poblacions dels Països Catalans. Vam marxar de bon matí i vam pujar cap a Prades i d'allí ja vam enfilar cap al peu del Canigó. La pretensió era arribar al refugi dels Cortalets, però ai las, hi havia una allau de neu que ens ho va impedir i vam haver de deixar el cotxe 4km abans. Després de muntar la tenda, vam enfilar cap al refugi. La veritat és que em va fer una miqueta de ràbia veure que l'allau es podia fàcilment treure de la carretera, però no interessava... Un cop al refugi dels Cortalets vam descansar una mica i vam esperar que arribés la flama. Després d'una petita cerimònia i unes paraules, molt emocionant tot, vam començar a pujar cap al cim, quan el dia ja fendia. Vam realitzar una petita parada al llac que hi ha prop del refugi i tot seguit, tira que tiraràs, vam enfilar fins al cim. La part final, amb tartera, se'm va fer una mica feixuga, però vam arribar al cim portant un petit farcellet de llenya i encara amb llum. Al cap de poca estona va començar a arribar gent d'arreu dels Països Catalans, alguns equipats amb guitarres i acordió i van amenitzar l'espera fins a les 12 de la nit, moment en el qual es va regenerar la flama, és a dir, es renovar i tothom que portava un quinqué, el va poder encendre. També es van fer uns parlament que realment em van emocionar, en català, la llengua que ens agermana de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. I tot seguit, com per art de màgia, la gent va començar a desfilar sender avall, entre llanternes i flames enceses, tot i que vam trobar a algunes persones que pujaven en plena foscor a buscar la flama... I després d'una bona estona de baixada, ja molt entrada la matinada, va ser el moment de poder descansar una estoneta abans de desmuntar la tenda i tornar cap a terres gironines.

La fotografía correspon a la pira de llenya que va cremar i el vídeo, al moment de regeneració de la flama.