Sentir la terra

Alguns d'aquests capvespres d'estiu he retornat al poble que em va veure néixer. La veritat és que no sé si és l'edat o la nostàlgia, però m'emociono quan recorro els indrets de la meva infantesa. Mentre el capvespre cau veig els camps daurats, les bales de palla recollides i amb un color ben especial. El cel rogent, l'olor de terra mullada mentre els pagesos reguen. Pels vorals de la carretera s'observen alguns animalons: eriçons, algun conill, etc. Però el que més m'embriaga és el sentiment de pertinença a aquesta terra, a aquest país, a on hi tinc les meves arrels per lluny que en marxi a voltes. Una terra que quan més la conec més l'estimo i que ben aviat encara brillarà més dins de la llibertat plena!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís