El porró

Aquests dies d'estiu, retornant algun capvespre a la masia que em va veure créixer, he reviscut a la memòria les tardes xafogoses d'estiu amb els avis, asseguts veient caure les hores i esperant que la canícula apaivagués per a poder trescar fort al camp. I entre tots aquests records m'ha sobrevingut el del porró. Ja de ben menuda l'avi em va ensenyar a veure amb aquest estri tan nostrat. El vi begut a galet no té el mateix gust que el que es veu amb el vas! Entre conversa i conversa, entre visita i visita dels veïns, mai faltava a la taula de casa un porró de vi blanc o vi negre que havia madurat pacientment a les bótes. I no vaig poder evitar la temptació d'anar a l'armari a recuperar el porró, omplir-lo del vi que la mare va fer ja fa gairebé un any i recordar els petits plaers de la vida!