Un robatori en tota regla

Tot tornant del Penedès vam decidir fer una visita al Maresme. Tot conduint arran de costa vam veure conductors incívics llençant burilles per la finestra però també la Mediterrània esplendorosa. Com que teníem gana vam parar a dinar a Sant Pol de Mar. Vam dinar al costat del cotxe, que vam aparcar en una zona blava. Havent acabat de menjar, vam decidir anar a fer un cafè i veure una petita fira artesanal que se celebrava a la població! Però ai las, quin gran error vam cometre. Il·lusos, no vam pensar que en els pobles de costa a l'estiu també es paga la zona blava en diumenge. I just després d'una hora de rellotge, quan vam retornar al cotxe ens vam trobar amb una multa de...90 euros! Vam cometre un error, molt bé, però el preu a pagar és excessiu. No vam cometre cap infracció tant greu per a tant gran càstig. L'endemà, en trucar a l'Ajuntament (d'on l'alcaldessa no és capaç de desobeir la inquisidora Llanos de Luna i tot i que la treuen sistemàticament, ella s'entesta a tornar a penjar la bandera espanyola) em van dir que el preu venia fixat per la Dirección General de Tráfico. Així què, aquests diners que haurem de desembutxacar aniran a les arques d'aquest estat que no pretén res més que ofegar-nos fins a diluir-nos? Pagarem, però no sense denunciar la desproporció de la sanció. Un altre cop més robats. Ah, i a Sant Pol, ja m'han vist prou el pèl! :)


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació