Reivindicar la pagesia

Sóc nascuda a pagès, i amb moltíssim orgull. Vaig passar la infantesa entre animals i camps, en el dia a dia dels avis cuidant la terra, esmerçant-se per mimar-la i que oferís fruit a cada moment. I també vaig aprendre a distingir arbres i animals, a estimar el bosc, a emprenyar-me quan alguns incívis hi llençaven brossa o feien malbé el sotabosc mentre buscaven bolets. Aquesta proximitat amb la terra i la natura t'ensenya a estimar-la i a defensar-la. I per no oblidar la solidaritat veïnal (que per sort encara perdura), sempre intercanviant productes fruit de l'esforç. Però tot això, desgraciadament es va perdent. Ens estem convertint en una societat que oblida els pagesos i les pageses, el primer esglaó en l'escala de producció, aquells i aquelles qui cuiden la terra i la mantenen neta, cuidant-la, fent una tasca impagable que és de gran ajuda en moments tensos com els incendis. Però per desgràcia sembla que ens n'oblidem i hi ha qui se'n riu (pobres ignorants) encara dels pagesos. És moment de tornar a dignificar una professió que per mi mai ha deixat de ser importantíssima i molt digne, però hem de reivindicar els nostres pagesos i pageses. Visca la pagesia!