Despertar

DESPERTAR

L’albada fendeix

mentre els meus ulls entumits

s’embaladeixen amb el blau

del  meu Mediterrani.

Còmplices, mar i cel s’intercanvien somriures.

M’aturo i m’embolcallo del silenci.

La salabror es fon amb ma pell;

se m’ericen els pèls i el vent

s’emporta l’emoció dels ulls.

Una fiblada plena de vida és el preludi

d’un calfred que em recorre arreu;

Contemplo l’horitzó,

que ja toca l’anhelada llibertat.

Em mullo els peus i m’embriago

d’energia i amor.

Gràcies a la vida, un any més,

en un dia en què vaig obrir els ulls a la vida,

per poder despertar de bell nou

a la meva llar, al meu país,

en aquest racó del món.