Ara més que mai, cal unitat!

Sovint, en molts àmbits, la desunió acaba amb molts projectes. I ara no és moment d'estar desunits, ans al contrari. És un moment de la Història que demana que ajuntem les mans. Que ajuntem les mans per superar la crisi, per fer caure els corruptes, per superar aquest mal tràngol. També és moment dins de la gent que s'estima Catalunya d'unir-se. D'oblidar, ni que sigui momentàniament, les desavinences. Catalunya, agradi o no, no serà mai lliure sense la gent de dretes ni esquerres caminant conjuntament. Totes i tots els que estimem aquest racó de la Mediterrània cal que anem a la una per aconseguir la llibertat, la independència. I un cop siguem lliures, ja ens barallarem tant com calgui per definir el model de país. I n'estic convençuda que ben aviat s'uniran a nosaltres el País Valencià i les Illes. M'encantaria que aconseguíssim la independència dels Països Catalans, però conjunturalment crec que abans l'aconseguirà el Principat i més tard s'hi unirà la resta del meu país. Ara més que mal, unitat per aconseguir la llibertat!!! No deixem passar aquest regal de la història!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol