Ara, d'Enric Casasses

  

Ara

Nosaltres ara 

som d'una altra era

bàrbars gent rara 

sense frontera 

sense papers 

sense bandera 

sense res més 

que aquesta cara.

El món s'ensorra 

ràpid quiet 

pertot s'escorre

la mala llet

hi han tocs d'alarma

pro el seu secret

és la nostra arma 

i no ens cal córrer.

Som masoveres 

del firmament 

tenim trinxeres

d'amor ardent

a la butxaca 

i foc i gent

a la barraca 

pensant maneres.

Les nostres veus 

estan ferides

pels altaveus 

i reprimides 

pels sacerdots 

de les mentides 

quan tu no pots 

dir lo que veus.

Veiem profetes

en un barranc 

tocant trompetes 

i pastant fang 

mig amagats 

escupen sang

desfigurats

toquen planetes.

A l'altra banda 

supermans vells

sota comanda 

cremen cervells 

pensen presons 

i pels anyells 

creen passions 

de propaganda.

Tu que has tingut 

somnis mai vistos 

ramat perdut 

d'escarbats tristos 

t'autoextermines 

adorant cristos 

tocant botzines

i fent el mut.
 

No us volem vèncer

ni atacar-vos 

tampoc convèncer 

sols saludar-vos 

hola què tal

i recordar-vos 

que el festival

tot just comença.