Ara, d'Enric Casasses

  

Ara
Nosaltres ara 

som d'una altra era

bàrbars gent rara 

sense frontera 

sense papers 

sense bandera 

sense res més 

que aquesta cara.

El món s'ensorra 


ràpid quiet 

pertot s'escorre

la mala llet

hi han tocs d'alarma

pro el seu secret

és la nostra arma 

i no ens cal córrer.

Som masoveres 


del firmament 

tenim trinxeres

d'amor ardent

a la butxaca 

i foc i gent

a la barraca 

pensant maneres.

Les nostres veus 


estan ferides

pels altaveus 

i reprimides 

pels sacerdots 

de les mentides 

quan tu no pots 

dir lo que veus.

Veiem profetes


en un barranc 

tocant trompetes 

i pastant fang 

mig amagats 

escupen sang

desfigurats

toquen planetes.

A l'altra banda 


supermans vells

sota comanda 

cremen cervells 

pensen presons 

i pels anyells 

creen passions 

de propaganda.

Tu que has tingut 


somnis mai vistos 

ramat perdut 

d'escarbats tristos 

t'autoextermines 

adorant cristos 

tocant botzines

i fent el mut.
 
No us volem vèncer

ni atacar-vos 

tampoc convèncer 

sols saludar-vos 

hola què tal

i recordar-vos 

que el festival

tot just comença. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís