Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Tornarem és el
títol d’una minisèrie que fa un parell de mesos va emetre TV3. Narra la
història d’una família republicana trencada per culpa de la maleïda guerra
civil, de les esperances renovades, de l’amor que ho fa moure tot. Una narració
històrica que transcorre entre Barcelona, París, Àfrica i també el camp de
refugiats d’Argelers-sûr-mer, a la Catalunya Nord. El repartiment i la història
estan molt ben trobats i val la pena veure-la. Però a mi se’m va esquinçar
l’ànima quan va sortir el camp d’Argelers, a on mon avi hi va estar tancat i va
guardar de per vida un tros de metralla a la cama des d’aquella experiència. De
sobte me’l vaig imaginar allí i no vaig poder aguantar les llàgrimes de ràbia.
Ell ja no hi és, però no vull que mai més allò torni a passar. I se’m regira el
fetge quan veig que hi ha gent encara que nega que allò succeís, gent com molta
gent del PP i d’altres partits que no han condemnat mai tot allò i encara hi
fan ofrenes. A on és la dignitat? Però tornarem a lluitar per la llibertat. I
plorarem molt, però tot el que van patir ells no ha de quedar a l’oblit, ha de
ser un al·licient per evitar que els coercien de la llibertat guanyin.
Tornarem!
Comentaris