Carta oberta a la Sra. Alícia Sánchez-Camacho (II)

I continuem! A les comarques gironines els seus diputats no són més que uns titelles. Per molt que vulguin aparentar, han estat incapaços d’aconseguir inversions per terres gironines. No és una vergonya circular per la N-II? Quantes persones més hauran de morir? Esclar, vostès ja tenen xofer que els porta per l’autopista, oi? I què me’n diu d’Òmnium cultural? Quin carai de mania li té a aquesta institució, símbol de la defensa del nostre país? Per què no renega dels ajuts que rep la FAES o l’església? Això ho amaga, oi? Quina incongruència senyora, quina incongruència. Un altre punt de la llista d’infraestructures és el tren. Es veu que enlloc d’anar endavant, tornarem als trens de vapor a aquest pas. Parlem del pacte fiscal, del desgreuge que rep Catalunya i també els Països Catalans? I TV3? Quina fixació hi té, oi? Si vol veure el temps d’Espanya, doncs navegui per internet, o encara més senzill, faci servir el comandament a distància. Sap, crec que ja he perdut prou temps escrivint aquesta carta. Ja m’he desfogat (a fe que ho necessitava). Catalunya i els Països Catalans han estat sempre terra d’acollida i de germanor, d’integració. Però qui renega d’ella i la maltracta a diari, com vostès, no l’estima. I si no l’estima, amb tots els respectes, el millor que pot fer és fer les maletes i marxar. I personalment, em continuaré llevant ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora, com va dir el senyor Pep Guardiola (tot un exemple de valors i feina ben feta) per fer d’aquest indret de la Mediterrània un país lliure, imparable i acollidor.
Atentament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís