Carta oberta a la Sra. Alícia Sánchez-Camacho (I)

Benvolguda senyora Sánchez-Camacho
Em dirigeixo a vostè sabent que mai llegirà aquestes línies i perquè és la presidenta d’aquest Partit Popular hereu del franquisme a Catalunya. Però les he d’escriure per treure la bilis i la ràbia, per treure l’amargor i evitar que em podreixi. Qui es pensen que són vostès? Amb quina legitimat agafen el rol del president de la Generalitat per parlar de Catalunya amb Madrid? Que jo recordi, i crec que de memòria en tinc, vostè no va pas guanyar les eleccions...Malgrat que estic en desacord amb moltes decisions seves, el molt honorable president representa el meu país. I vostè només és algú que té un afany de protagonisme infinit. Què fan vostès per Catalunya? La volen aniquilar, la volen dissoldre dins d’aquesta gran mentida que és Espanya. Vostès que presumeixen de demòcrates no són res més que uns ignorants. Llengua és cultura i vostès sembla que ho són molt d’incults. Que consti que no tinc res en contra de la llengua castellana, una llengua que m’estimo com ho faig amb el francès, amb l’anglès o qualsevol altra i de la qual en gaudeixo llegint diversos autors. Però la meva llengua, la llengua del meu país és el català, que a vostès els hi fa tanta nosa i no tenen més feina que promoure plataformes en contra d’ella. Els presidents que el seu partit té a les Illes Balears i al País Valencià són clars exemples de com voler aniquilar una llengua. I per no parlar de les banderes! Aquesta “virreina” que el seu partit ha imposat a Catalunya és una senyora que no té res més entre cella i cella que la “rojigualda”, oi? En molts pobles els ciutadans no volen la bandera espanyola i vostès, vinga, a posar-la!! El poble és sobirà i decideix! Qui són vosaltres per fer-lo callar? Es creuen els amos del món, oi? I a la mateixa senyora li falta informar-se, ja que el dia que aconseguim la independència, s’haurà d’empassar les paraules sobre la nostra situació econòmica, ja que em sembla que qui serà pobra serà Espanya i no Catalunya, ja que se’ns haurà acabat l’espoli al qual ens tenen sotmesos (continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís