Dia 2, de Los Angeles a Las Vegas (29 d'abril de 2012)


Comença veritablement el tour. A les 7 del matí, ja arribaren els guies xinesos disposats a posar ordre als busos. Mentre m’esperava vaig conèixer una simpàtica noia francesa i ens  vam posar a xerrar animadament, però ella va anar en un altre bus. Jo em vaig enfilar  en el que em digué la guia i ja de bones a primeres em vaig enfadar: feia la cua preceptiva per posar les maletes al portaequipatges quan arribaren una parella de xinesos, m’empentaren i em  van passar  al davant. Vaig callar  i vaig al bus groc amb una imatge del Machu Pichu, i és que el conductor era peruà. Em tocà seure al darrer seient. La parella de davant baixà les persianes i no vaig poder veure res de la sortida de Los Angeles direcció a Las Vegas . El dia era molt calorós i vaig aprofitar per fer un petit son fins que vam parar un momentet per descansar. Un cop reprenguérem la marxa, se’m van asseure al costat una curiosa parella de xinesos, mare i fill. Cap dels dos parlava res d’anglès però tenien ganes de conversa i la senyora JiangYing es va posar a fer-me un dibuix i amb l’ajuda d’un diccionari em va preguntar si anava sola i què hi feia. Va ser un moment realment esperpèntic. No ens enteníem de res, només amb alguna paraula furtada al diccionari! Mentre contemplava l’àrid paisatge, semblant al del desert dels Monegros, vaig veure que hi havia hagut un accident en la direcció contrària i la cua de cotxes i motos feia feredat! També vaig poder veure una bona colla de motards amb les seves Harley Davidson. Finalment, després de gairebé quatre hores de camí, vam parar a dinar en un outlet, ja prop de Las Vegas enmig del no res, del desert. Vaig aprofitar per fer una volta per l’establiment i sortir a contemplar la immensitat de tota aquesta zona. De Califòrnia, a Nevada. Califòrnia és el tercer estat més gran en extensió de la costa oest, després d’Alaska i Texas. Les principals i més poblades ciutats són Los Angeles, San Diego, San José i San Francisco.  Després de dinar, ja no vam parar fins a arribar a Las Vegas (http://ca.wikipedia.org/wiki/Las_Vegas; http://en.wikipedia.org/wiki/Las_Vegas,_Nevada ), a l’estat de Nevada (http://en.wikipedia.org/wiki/Nevada) ! Mare meva, igual que a les pel·lícules. Una ciutat de fantasia que té el sobrenom de la ciutat del pecat. Vam parar en un hotel per tal de poder anar a fer fotografies a d’altres: un amb una Torre Eiffel a davant, un altre que emula a un castell i el més gran, el EGM, que té més de 5000 habitacions; si volguessis dormir cada dia en una de diferent, hauries de passar-hi 21 anys! Així ens ho explicà la Catherine, la guia. Després d’aquest primer tast de Las Vegas, ens vam dirigir cap al nostre hotel, l’estratosfèric Stratosphere (www.stratoshpere.com), amb una  immensa torre que es veu des de bona part de la ciutat. Un cop a l’hotel, després d’haver deixat les bosses, vaig aprofitar per baixar al casino i a les botigues. Ah, una curiositat: a la majoria d’hotels hi ha internet gratuït, però no en aquest: si vols internet, 13 dòlars al dia. I tampoc t’ofereixen la possibilitat de fer-te un cafè a l’habitació: si en vols un, baixes i el compres en alguna de les botigues que hi ha entremig del casino. Per cert, a casino, quantes màquines i maquinetes! I servidora, que era de les primeres vegades que entrava en un casino (això del joc no està pas fet per a mi!) va tenir feina a saber fer funcionar una màquina posant-hi un dòlar. Després d’aquesta fallida incursió al món del joc, vaig decidir que el millor era sortir a fora tot i la canícula. I a tocar de l’hotel ja vaig trobar una d’aquestes capelles que en les quals es fan bodes exprés! Vaig caminar una estoneta i finalment vaig retronar a l’hotel, ja que havíem de fer un tour nocturn. Així doncs, ens vam enfilar al bus i ens va portar a l’hotel Casino Venetian (www.venetian.com ), un hotel que té el mateix pont de Rialto que a Venècia a fora. Mentre esperàvem a fora, del no res va sortir un helicòpter teledirigit, es va plantar al mig del carrer i va tornar a desaparèixer... Inaudit! I un cop a dins del Venetian.. increïble!  Hi ha una recreació de la capella Sixtina al sostre del “hall” principal. I de sobte es torna capvespre gràcies al decorat, el terra sembla que estigui permanentment mullat i hi ha canals amb gondolers a dintre que et passegen mentre el canten cançons. I la cirereta: hi ha una piazza de San Marco en miniatura, amb tot de botigues al voltant! Veure per a creure! Després de quedar esmaperduda amb això i amb la visió d’un dels guapíssims gondolers (J), vam creuar la carretera principal per acabar davant de l’hotel Mirage (http://www.mirage.com/) . A partir de les vuit del vespre, fan un espectacle gratuït que simbolitza l’erupció d’un volcà. La veritat és que es nota l’escalfor que desprèn. De nou, veure per a creure. La següent parada del tour nocturn va ser a l’hotel Bellaggio. Abans, vam passar per davant de l’hotel París, amb la torre Eiffel il·luminada. La veritat és que és un espectacle veure tota la ciutat coberta de llums i hotels. A l’hotel Bellaggio (http://www.bellagio.com/ ) es pot veure gratuïtament un espectacle de fonts d’aigua. I tot seguit, quan entres a dins, t’espera un sostre de flors de vidre que talla la respiració, així com la recreació de la vida holandesa, amb molins, tulipes, esclops. I aquí, la cirereta d’aquest hotel és un font de xocolata, que ostenta el rècord del món de la font de xocolata més alta (http://www.taringa.net/posts/imagenes/2117873/La-fuente-de-Chocolate-mas-grande-del-mundo.html) La veritat és que venien ganes de parar la boca i deixar que s’omplís de xocolata! Després de quedar fascinada per l’olor de les flors i veure com hi ha tantíssima gent a tots els casinos, vam pujar de nou al bus i ens va portar cap a la ciutat vella de Las Vegas , als orígens, a on hi ha les estacions. Ens vam parar en un bulevard que en realitat té per sostre la pantalla més gran del món, deu fer un centenar de metres. I a les 10 amb punt del vespre, la banda que hi ha allí tocant calla; les cambreres amb roba interior deixen de ballar, s’apaguen els llums i comença l’espectacle! El que vaig poder veure va ser un homenatge a Queen, amb les seves cançons  més emblemàtiques (pell de gallina amb el “We are the Champions”!). I quan s’acabà l’espectacle, cap a l’hotel a descansar després d’un dia esgotador! Quina impressió, això d’estar a Las Vegas, amb totes les llums dels hotels (el Circus Circus (www.circuscircus.com) , el del playboy (300 dòlars per entrar a fer una copa), etc...
La imatge correspon a la reproducció del pont de Rialto de l'hotel Venettian i el vídeo a l'espectacle de simulació de l'erupció d'un volcà







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís