Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Ahir ja vaig parlar
d’aquesta carretera. És una carretera secundària (gairebé terciària) que hi ha
prop del New Bolton Centre, a on vaig fer l’estada. M’agradava molt perdre-m’hi
al capvespre, després de passejar, quan el sol ja començava a decaure. Em
posava la música que més m’agrada i era com entrar en un altra galàxia, en una
altra dimensió, l’ambient era molt especial. De cop i volta, tot era possible,
tot era real, cap somni semblava impossible. I en pocs llocs aquesta sensació
m’ha passat. Em venia a la memòria la lluita dels avis durant la Guerra
Civil, l’exili, els conflictes del món.
I em feia més forta amb els meus ideals, els reafirmava més que mai. No
oblidaré mai aquells capvespres, quan l’energia es renovava, a on tot era
possible, quan la inspiració brollava, quan la vida se’m feia curta i més roent
que mai. I entremig dels somnis, la guineu passejant despistada o un ramat de cérvols
et contemplava, mentre els ocells cantaven...I encara continuo somniat, la
màgia d’aquell indret i els seus colors són un dels més bells records que he
portat amb mi de l’altra part de l’Atlàntic....I sobretot, que no ens falli mai
la sort!!
Comentaris