A l'albada (un conte)

Els anys passen. Volant. Un tòpic molt típic, però cert. Fa gairebé quaranta anys que estic casat amb la dona que avui ronca suaument al meu costat. D’aquí a no gaire la despertaré com a ella li agrada. Per la finestra veig que apunten les primeres llums de l’albada. M’aixeco intentant no fer soroll. Ui, es mou una mica, no la vull pas despertar! Després de remoure’s una mica entre els llençols, tornen els roncs. Entrelluco per les cortines i veig que els vidres estan plens de baf. Com si fos un adolescent, tot i que tinc 77 anys, escric a la finestra: Estanislau ♥ Gertrudis. La meva Gertrudis. Vaig al lavabo, buido la bufeta, m’afaito la barba blanquinosa de ja fa un parell de dies i em prenc la pastilla. Me’n torno al llit i la desperto tot abraçant el cos que conté l’ànima de la dona de qui estic enamorat com el primer dia. Hem passat tota mena de penúries, discussions, hem tingut dos fills que ara ens han obsequiat amb néts i netes. I l’estimo. M’arrambo més a ella i li beso l’orella, mentre amb la mà esquerre li entreobro una mica les cuixes i deixo que els cinc dits i el palmell s’hi vagin enfilant, fins que queden bloquejats pel seu cos. Ella comença a moure’s i m’ajuda obrint bé les cames per tal que un dels meus dits pugui penetrar dins d’ella. El faig entrar i sortir, la toco i noto que es va desvetllant poc a poc. Es deixa fer, mentre li vaig besant el coll. Poc a poc, encara somnolent, es gira i em besa la barba recent afaitada. Amb les primeres llum del dia traspassant la finestra, li trec la camisa de dormir i em queda a la vista el cos envellit,  però que desitjo amb fruïció. Li beso els pits els plecs de la panxa i endinso la cara entre les cuixes. Li beso el sexe, li mossego tendrament, com si els anys no haguessin passat, amb el mateix delit que el primer dia. De sobte, quan ella ja comença a gemegar, m’he d’aturar per dos motius: el primer perquè se m’ha pinçat una mica i l’esquena i el segon, per un sobtat atac de riure, quan recordo la vegada que portava les dents postisses provisionals i se’m van quedar fora de la boca quan li estava explorant l’entrecuix. Ens vam fer un bon panxot de riure, el mateix que ens fem ara qual li explico de què estic rient. Però ara les meves dents (amb el dineral que m’han costat!) ja són fixes i continuo investigant amb llavis i llengua sense preocupar-me. Quan veig que ja està ben contenta, surto del calentó cau i ella m’empresona entre els seus abundosos pits. M’hi estic una bona estona, mentre amb la mà dreta ella ajuda al tauró Lau, com li diu ella al meu membre, a que es posi ben brau. Sort de la pastilleta de Viagra que m’he près després d’afaitar-me,  ja que amb el pas dels any li costa més posar-se en posició d’atac. Quan l’excitació ja està al seu màxim apogeu, ella es treu la part de baix de la dentadura postissa i em dóna un estona de gaudi sense que les dents inferiors molestin. Seguidament, obre el calaixó de la tauleta de nit i en treu el lubricant que anem a comprar a la ciutat cada vegada que hi anem. Al poble tenim farmàcia, però ja se sap que als pobles no es poden guardar secrets. Si una veïna em veu comprar-ho, l’endemà ho sabrà tothom. I no me n’he d’amagar, però ningú n’ha de fer res tampoc. Li’n poso i aprofito per jugar  una mica més amb el seu sexe. Tot seguit,  unto també al tauró Lau, ja a punt en posició del tot aerodinàmica. I li faig l’amor a la meva muller, com li he fet gairebé cada setmana durant més de quaranta-cinc anys, comptant els 5 anys de festeig (tot i que abans no era gaire ben vist no arribar impol·lut o impol·luta al matrimoni). Amb el anys hem hagut de reduir la varietat de posicions, ja que entre la meva esquena i els seus malucs ens hi ha obligat. Comencem amb ella a baix i jo a dalt, però quan ja em canso d’empènyer dins i fora, fora i dins el tauró Lau i l’esquena amenaça amb lumbàlgia, ella es posa damunt meu, àgil tot i els seus 79 anys,  fins que els genolls ja li fan massa cric-crac. Llavors es posa de quatre grapes i aconseguim, quan ja el sol ens il·lumina de ple, tornar a tremolar de plaer com si els anys no haguessin fos. I quan les primeres escalfors del sol ens acotxen mentre estem abraçats i han assecat el baf de la finestra, veig que encara hi queden les meves ditades que una estona abans han dibuixat amb paraules l’amor que li professo a la Gertrudis. I com que encara la viagra em donarà una mica més de corda, torno a agafar la mà de la meva dona perquè torni a despertar el tauró Lau, que té ganes de tornar a fer nyam-nyam a petxina de la Gertrudis!