Dia 5, de Los Angeles a Sant Francisco (2 de maig de 2012)

El matí a Los Angeles es llevà emboirat. Vam canviar de guia i de companys de viatge i vam enfilar cap a Sant Francisco. De camí vam passar per les ciutats de Santa Bàrbara (http://en.wikipedia.org/wiki/Santa_Barbara,_California) i un bon grapat de llocs més. La gent de Santa Bàrbara, segons ens va explicar en Jimmy el guia, està molt orgullosa que l’expresident dels EUA Ronald Reagan es considerés originari d’aquesta zona, tot i no haver-hi nascut (http://en.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan) En aquesta zona del pacífic abunden les construccions de caràcter mediterrani:  cases blanques i teulades roges. A més, no són cases elevades per evitar problemes amb els terratrèmols que freqüentment tenen lloc en aquesta zona. A mesura que anàvem resseguint la línia de la costa el paisatge es feia bellíssim! En diuen la Golden zone, la zona de l’or,  no només per l’or que s’hi podia trobar, sinó perquè a partir de finals de maig, degut a la sequedat (plou menys de 30 dies a l’any), tot el paisatge és de color marró. En aquesta zona també hi abunda una important activitat agrícola. Entre aquesta cal destacar la zona del Napa Valley, coneguda pels seus vins (http://en.wikipedia.org/wiki/Napa_County,_California; http://www.napavalley.org/) . Entremig vam trobar llacs, paratges d’un verd intens (encara), etc. I esmaperduda contemplant per la finestra del bus, ens vam plantar al poble de Solvang (http://www.solvangusa.com/; http://www.cityofsolvang.com/; http://en.wikipedia.org/wiki/Solvang,_California) . Aquest poble el van fundar uns danesos per allà l’any 1911, quan fugien de les inclemències meterològiques de l’Amèrica profunda. El poble en si és molt bonic: tot de cases que recorden les del centre i les del nord d’Europa, un gran molí, etc. Vam tenir temps de fer una passejada per allí, entrar a les botigues de souvenirs (molt ben arreglades però caríssimes) i fer un cafetó sota l’escalf del sol i de les cases de colors. Tot seguit vam reemprendre la marxa, vam passar per granges d’avestruços i vam enfilar cap al castell de Herstle (http://www.hearstcastle.org/) , a la badia de Monterrey. Aquest castell el va fer construir un William Hearst, un magnat de la comunicaci´´o que es va cansar de pujar i dormir en tendes per aquesta bella part del Pacífic quan es va fer gran. Així doncs, va decidir construir un castell (http://en.wikipedia.org/wiki/Hearst_Castle). A la zona privada també hi tenen un petit zoo, a on hi ha zebres, tot i que no vaig pas tenir l’oportunitat de veure’n cap.
El castell en si està al capdamunt d’un turó, però no hi vaig pas anar. Vaig preferir baixar a la platja a contemplar el pacífic, en plena badia de Monterrey, originalment coneguda com a badia dels pins (http://en.wikipedia.org/wiki/Monterey_Bay )
En aquesta zona em vaig impregnar d’energia contemplant el bell contrast entre les muntanyes i el mar, vivint de bracet. No vaig poder veure, però, cap lleó marí ni cap tipus de fauna...Després de la visita al castell vam reemprendre la marxa i ja no vam parar fins arribar a la zona de Silicon Valley  (http://en.wikipedia.org/wiki/Silicon_Valley) , a on teníem l’hotel, tot passant entremig de bells paisatges i també un camp de tir de l’exèrcit. I poca cosa més donà de per si el dia....

(La imatge i el vídeo corresonen a la zona de la badia de Monterrey)