Dia 4, de Las Vegas a Los Angeles i tour nocturn per Los Angeles (1 de maig de 2012)

Ens vam llevar una mica més tard que els altres dies i la primera parada del viatge fou a una petita fàbrica de xocolata, a on vam fer un cafetó i poca cosa més. De camí vam passar per davant d’un restaurant a on deia que si pesaves més de 150 kg, tenies el menjar gratuït. Inaudit. La guia també ens va explicar que si guanyaves al casino una gran quantitat de diners, tenies el privilegi de poder ser escortat/ada fins a un lloc segur. Un altra cosa que ens va explicar fou també el preu de les cases, que ara valen uns 115000 dòlars, a la meitat de preu que fa 4 o 5 anys enrere. Un cop a la fàbrica de xocolata, vaig poder conversar una estoneta amb en Fèlix, el conductor d’origen peruà de l’autobús, després de veure com feien els bombons i tastar-ne alguns .  M’explicà que havia nascut al mateix barri que el mític exjugador del Barça “Cholo” Sotil i que eren molt amics, tot i que en Fèlix no va tenir tanta sort en el món del futbol i va emigrar als EUA. Després de l’esmorzar, ja ens vam dirigir cap a dinar... a les 10 del matí, en un bufet xinès!. Com que de gana no en tenia gens ni mica, vaig aprofitar per anar a passejar per l’immens centre comercial a on estava ubicat. I és que als EUA, de tant en tant en trobes impressionants zones comercials amb tot tipus de botigues. I ja poca cosa més vam fer de camí cap a Los Angeles. La carretera que va de Las Vegas a los Angeles té uns paisatges molt bonics, realment vaig gaudir moltíssim contemplant-los. Abans d’arribar a Los Angeles vam fer marrada en un outlet, a on els xinesos van comprar a tort i a dret! Un cop a Los Angeles, ja fosquejava i de la calor gairebé asfixiant de Las Vegas vam passar a una temperatura bastant fresca. Els que vam escollir fer el tour ens van portar a Chinatown (http://www.chinatownla.com/) , a on vam sopar una miqueta per agafar forces, com no, en un restaurant xinès. Los Angeles és una ciutat que havia estat durant molt de temps sota domini mexicà i per això encara hi ha molts cartells en espanyol Tot contemplant els edificis i un bon grapat d’helicòpters voltant pel cel, vam arribar a la zona del teatres, després de passar per davant de la Disney i també vam voltar per el Downtown (http://www.downtownla.com/), bàsicament una zona de treball; allí vam fer algunes fotos i poca cosa més. La següent parada ens deixà al bulevard de Hollywood, sí, allí a on hi ha totes les estrelles de la fama (http://en.wikipedia.org/wiki/Hollywood_Boulevard; http://ca.wikipedia.org/wiki/Passeig_de_la_Fama_de_Hollywood; http://en.wikipedia.org/wiki/Hollywood_Walk_of_Fame) . N’hi ha de 5 tipus: músics, productors, estrelles de televisió, actors i actrius i estrelles de la ràdio. Segons el tipus d’activitat, l’emblema de l’estrella és diferent: Els emblemes són: una càmera cinematogràfica, per la seva contribució a la indústria del cinema;  un decorat de televisió, per la seva contribució a la indústria televisiva; un fonògraf, per la seva contribució al món de la música; un micròfon radiofònic, per la seva contribució a la indústria de la ràdio; una màscara tragicòmica, per la seva contribució a la indústria teatral. Vam passejar una estona per allí, vam veure la seu de l’església de la Cienciologia,  el teatre xinès (http://en.wikipedia.org/wiki/Grauman%27s_Chinese_Theatre)  i vam acabar davant del Kodak Theater (http://en.wikipedia.org/wiki/Kodak_Theatre) , que l’endemà d’haver-hi estat em vaig assabentar que li canviaran el nom per el de Dolby theather .  Al Kodak teatre és el lloc a on es fa la cerimònia dels òscar (http://en.wikipedia.org/wiki/Academy_Award) . En realitat, és un centre comercial de marques de luxe, i el dia de la cerimònia les tapen i posen la famosa catifa vermella. Després de les preceptives fotos de record, el següent pas del camí fou cap al luxós barri de Beverly Hills (http://en.wikipedia.org/wiki/Beverly_Hills,_California) . L’autocar s’aturà a Rodeo Drive (http://en.wikipedia.org/wiki/Rodeo_Drive), una zona de luxoses botigues però de la qual ja es coneixia a l’any 1769.  Vam anar a parar davant de l’hotel a on es va gravar la famosa pel•lícula “Pretty Woman” (http://en.wikipedia.org/wiki/Pretty_Woman)  (llàstima que no vaig pas trobar cap Richard Gere!  ). No hi havia gaire moviment, car ja era tard. I després de Rodeo Drive, cap a l’Staples Centre (http://en.wikipedia.org/wiki/Staples_Center) , a on juga l’equip de bàsquet de Los Angeles Lakers. I aquell dia jugava els play-off i van guanyar!  A fora hi havia un bon grapat de limusines i molta policia. Aquests ens explicaren que hi havia tants helicòpters pel partit dels Lakers i també perquè era 1 de maig i hi havia hagut protestes. Vaig poder fer-me una foto amb un pòster gegant d’en Pau Gasol i com que el partit era a punt d’acabar i no volíem trobar-nos en cap embús (estaven a punt de sortir 20000 persones de l’interior del recinte) vam marxar i el guia i alguns assistents més del tour ens van obsequiar amb un divertit karaoke improvisat. Vam arribar gairebé a la mitjanit a l’hotel; a descansar el cap i el cos unes poquetes hores i a tornar en ruta...

(La fotografia correspon a l'estrella d'Alfred Hitchcock del passeig de la fama)