La llengua catalana a les Illes Balears: perill de mort
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Avui deixo escrit un text que fa dies que corre ja per les xarxes socials. Aquesta dictadura del PP, com ja he repetit no sé quantes vegades, vol exterminar a tota costa la llengua catalana, saltant-se totes les regles democràtiques. Personalment, aquesta gent, el senyor Bauçà el primer, em provoquen un fort sentiment de fàstic i repulsa... "
" Avui,
tots de DOL per sa NOSTRA LLENGUA. S'aprovarà s'expulsió de sa nostra
llengua de s'administració, només deixant es castellà com a requisit.
També s'aprovarà sa castellanització des topònims i noms de pobles
mallorquins, menorquins i eivissencs. Per favor, demanam as polítics que
votareu a favor d'aquesta aberració que vos ho penseu dos vegades.
Aquí perdrem molt i sa història vos recordarà com a culpables de sa nostra desaparició!
A ses Illes Balears en Català ara i sempre!"
Fins quan haurem d'aguantar aquests cacics i aquesta ingonímia? La propera parada a la llista d'extermini del català és el Principat...
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida! UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res. Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.
Avui fa un any que vaig començar a escriure el meu primer post. Han passat moltes coses, la Terra ha girat sobre si mateixa moltes vegades, ha tingut temps de donar una volta a l’astre rei i ja tornem a ser barraques a Girona. Al món ha aparegut una suposada crisi provocada pels grans poder fàctics, malauradament continuen les guerres i encara no s’ha trobat cap solució per la SIDA per exemple. Però durant aquest any també he tingut l’oportunitat de conèixer nous països, noves cultures, nova gent i tenir a la meva gent, als meus amics i amigues, a la meva família al meu costat per viure dia a dia. La vida m’ha regalat moments que perduraran en mi mentre la memòria no em jugui cap mala passada, mentre que la vivència d’altres situacions s’ha perdut, per sort, pel cervell. Escriure diàriament aquí és un plaer, una manera d’alliberar-me de les tensions i compartir les alegries! Gràcies!
Comentaris