La llengua catalana a les Illes Balears: perill de mort
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Avui deixo escrit un text que fa dies que corre ja per les xarxes socials. Aquesta dictadura del PP, com ja he repetit no sé quantes vegades, vol exterminar a tota costa la llengua catalana, saltant-se totes les regles democràtiques. Personalment, aquesta gent, el senyor Bauçà el primer, em provoquen un fort sentiment de fàstic i repulsa... "
" Avui,
tots de DOL per sa NOSTRA LLENGUA. S'aprovarà s'expulsió de sa nostra
llengua de s'administració, només deixant es castellà com a requisit.
També s'aprovarà sa castellanització des topònims i noms de pobles
mallorquins, menorquins i eivissencs. Per favor, demanam as polítics que
votareu a favor d'aquesta aberració que vos ho penseu dos vegades.
Aquí perdrem molt i sa història vos recordarà com a culpables de sa nostra desaparició!
A ses Illes Balears en Català ara i sempre!"
Fins quan haurem d'aguantar aquests cacics i aquesta ingonímia? La propera parada a la llista d'extermini del català és el Principat...
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Els mormoòpids viuen a Centreamèrica i Sud-amèrica. Es caracteritzen per la presència d'una làmina labial, en lloc de la làmina nasal típica de la majoria d'espècies de ratpenat. En algunes espècies, les membranes alars s'uneixen per sobre l'esquena de l'animal, fent que sembli calb. La cua només es projecta una curta distància més enllà de la membrana que s'estén entre les potes posteriors. Nien en coves i túnels, en enormes colònies que poden incloure centenars de milers d'individus, i produeixen prou guano per permetre'n l'explotació comercial. Com que viuen en regions tropicals, no hibernen. Els mistacínids són dues espècies endèmiques de Nova Zelanda bastant atípiques. Passen gran part del temps a terra, en lloc de volar i tenen la capacitat única de plegar les ales quan no les utilitzen. També tenen una projecció en algunes urpes que els ajuda a excavar i escalar. Són omnívors que s'alimenten de fruita i carronya, així com d&
Els ammonites a la Bíblia Segons el Gènesi , els ammonites són els descendents de Benammí (també conegut com a Ammí o Ammon ), un dels fills de Lot , nebot d' Abraham , nascut d'una relació incestuosa amb la seva pròpia filla petita. El Gènesi els considera parents propers dels israelites (descendents de Jacob ), dels edomites (descendents d' Esaú ) i encara més dels moabites (descendents de Moab ). La tribu dels ammonites va exterminar els zamzunminis (zuzim o zamzummim) i es va establir als seus territoris, al nord de Moab i a l'est del riu Jordà . Segons l' Èxode , els israelites van trobar a la seva arribada a Canaan el Regne de Sihon com a dominador de Gilead , el país a l'est del riu Jordà , ja que aquest havia expulsat els ammonites del seu territori. L'exèrcit hebreu , comandat per Josuè , va demanar creuar el seu territori, però no els hi fou permès; aleshores, foren exclosos de la Congregació del senyor durant
Comentaris