evita

Durant el tour per la costa est, vaig poder conviure amb un autocar ple de gent d’Orient. La majoria d’ells provenien de la Xina, però també hi havia gent de   Filipines, Malàisia, Bali i la Índia. I vaig poder constatar algunes diferències que, parlant amb altra gent, se m’han confirmat. En el cas dels xinesos em va sorprendre que majoritàriament eren bastant maleducats, especialment la gent gran (però per sort, no tots;   la gent més acostumada a viatjar tenien una educació exquisida). A l’hora de pujar i baixar de l’autobús anaven a empentes i en cap moment no et deixaven passar. Durant el tour per la badia de Nova York, literalment em van treure a empentes del lloc a on estava per tal de poder-se fer una fotografia, no demanant res. I per no parlar de les cues: per a ells no existeixen, se’t colen anant i venint. Això de colar-se també ho vaig constatar amb la gent de l’Índia. Per contra, la gent de Filipines mostrava una educació exquisida, igual com la gent de Malàisia i...

I la furgoneta ens va portar tot seguit al Rockefeller Centre ( http://www.rockefellercenter.com/ ). El Rockefeller Center és un complex comercial construït per la família Rockefeller que consta de 19 edificis. Està situat al Midtown , entre la Cinquena i la Sisena Avinguda a l'illa de Manhattan , a Nova York . En aquesta zona es troben les boutiques més luxoses de Nova York. Va ser declarat National Historic Landmark el 1988 . El Rockefeller Center està compost de multitud de botigues i teatres, com el Radio City Music Hall . El complex és una destinació turística, a causa de els nombrosos decorats de la Plaça Rockefeller, la vista oferta per l'observatori del GE Building , i a més de les moltes activitats estacionals, com la pista de patinatge sobre gel o el gran avet , que cada any congreguen a milers de persones (continua a http://en.wikipedia.org/wiki/Rockefeller_Center ).   Efectivament, hi vam poder veure la pista de gel i l’arbre de Nadal, a més d’una botiga ...

Vam anar avançant i vam poder contemplar la majestuositat de la ciutat, fins que vam anar a parar ben a prop de l’Estàtua de la Llibertat. La veritat, però, hauria gaudit molt més del moment si no hagués estat per la mala educació dels xinesos que hi havia al tour, ja que et feien fora literalment a empentes per tal de poder-se posar a les fotos... L' Estàtua de la Llibertat o «Llibertat enllumenant al món» (en anglès Statue of Liberty i Liberty Enlightening the World , respectivament) és un monument , un dels monuments més famosos de Nova York , dels Estats Units i d'arreu del món. Està situada a Nova York , sobre la petita illa de Liberty Island (Illa de la Llibertat), al sud-est de Manhattan , a la desembocadora del riu Hudson i a prop de l' illa Ellis . Va ser un obsequi de França el segle XIX per la celebració del centenari de la independència dels Estats Units i un signe d'amistat entre ambdues nacions, i va ser inaugurada el 28 d'octubre de 1886 am...

Avui és 25 d’abril, diada del País Valencià, el sud que guiarà el nord per a la llibertat del nostre poble. Tal dia com avui de fa més de 300 anys (concretament el 25 d’abril de 1707), es va perdre la   batalla d’Almansa ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_d'Almansa )   el mal que avui en dia encara a tots ens “alcança” (continua la repressió contra les institucions, la llengua i el país..., com si el temps no haguera passat...). El País Valencià, però, es va despertant. La primavera valenciana està més viva que mai. Però per desgràcia continua manant l’infame PP, aquest partit ple de corruptela que ha destrossat el país de cap a peus, que ha fet malbé la costa i ha malbaratat tants recursos, de manera que no hi ha diners per a res. Però avui, en plena primavera, com els arbres i les flors, tot ha de rebrotar. Cal continuar lluitant per un País Valencià lliure de corrupció, lliure de dictadors que executen les malèvoles intencions del Govern espanyol. Un dia que sigui l’ini...

Ben d’hora, com cada dia, ens van venir a buscar. El guia era un noi també xinès, i els companys de viatge una família xinesa molt amable i una altra família sudamericana. Nova York és una ciutat complexa: la ciutat comprèn cinc districtes ( boroughs en anglès ): Brooklyn , el Bronx , Manhattan , Queens i Staten Island , els quals podrien ser per ells sols una ciutat independent amb més d'un milió d'habitants cada un (excepte Staten Island). A més a més, és l'epicentre de l'àrea Tri-state (que comprèn els estats de Nova Jersey , Nova York i Connecticut ) i també de la megalòpoli de BosWash . Molt abans de l'arribada dels primers pobladors europeus, l'àrea que ara ocupa la ciutat de Nova York era habitada per tribus natives com els lenapes , els manahattos , els canarsis i els raritans . Giovanni da Verrazzano va ser el primer explorador europeu que va entrar a la badia de Nova York , el 1524 . Va anomenar a la regió "Nouvelle Angoulême" ( Nova An...

TANCO ELS ULLS Tanco els ulls; l’enyor es fa menys punyent. Tanco els ulls: vives imatges de la serralada del Cadí, el Montseny nevat, aquella posta de sol a Ciutadella, o la visita a Elna, es fonen dins la retina. Tanco els ulls i veig l’avi adobant la terra, amb passió i entrega, mentre l’àvia cuida els conills. Tanco els ulls i taral·lejo Ovidi cantant “Al meu poble, Alcoi”, brindant per la vida amb un burret. Tanco els ulls i veig els amants intercanviant llibres i roses sota l’esguard de Sant Jordi. Tanco els ulls i revisc l’abraçada dels amics, la innocència dels més petits, l’amor familiar i incondicional. Tanco els ulls i recordo aquell bes, amb gust de ratafia i desig, robat, furtiu, en una festa major. Tanco els ulls i m’embriago amb la teva mirada que m’incita a perseguir la utopia. Tanco els ulls i enyoro aquella terra que va de Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó, aquell trosset de la Mediterrània que sempre...

El penúltim dia del tour va ser molt intens. A les 5 del matí ja estàvem dempeus i a les 6, a punt de marxa cap a la primera parada del dia, a Cambridge ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Cambridge_(Massachusetts) ), a la Universitat de Harvard ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Harvard ; http://en.wikipedia.org/wiki/Harvard_University ). Aquesta Universitat privada va ser fundada el 1636 i deu el seu nom al seu màxim mecenes, John Harvard. Actualment és una de les universitats més prestigioses del món. Com a curiositats, cal comentar que hi ha una estàtua del fundador en una de les esplanades. La veritat és el bust de l’estàtua es veu molt bonic: com que no tenien retrats de John Harvard, van agafar com a model un estudiant jove i guapo. La tradició diu que si vols tenir èxit, cal que toquis el peu del bust... Una altra curiositat és la porta principal. Es veu que els estudiants només hi passen quan entren per primera vegada a la Universitat i quan en surten. Durant la resta ...

El matí es va llevar molt fresc a les cataractes del Niagara. A les 7 ja estàvem voltant, anant cap a l’illa de la cabra, “The goat island” ( http://en.wikipedia.org/wiki/Goat_Island_(New_York) ). Aquesta illeta està situada entre la cascada Bridal Veil i la Horseshoe. Des del punt de Terrapin es poden veure unes imatges espectaculars. El nom de l’illa de la cabra li ve perquè el senyor John Stedman va portar cabres a l’illa. Després d’una terrible ventada el 1780, aquest senyor va retornar a l’illa i va veure que totes les cabres excepte una havien mort, de manera que li va donar el nom a aquesta illa. Des del mateix any 1885, l’any que es va fundar la reserva del parc nacional del Niagara),   l’illa està inclosa dins de la reserva del parc nacional del Niagara (el més vell dels EUA). Després de la visita súper matutina i de fer-nos una foto amb els únics no xinesos (dues famílies de Les Filipines, una parella de Malàisia que feia la lluna de mel, un matrimoni indi i dues nois de...

El segon dia començà ben d’hora. A les sis del matí ja esmorzàvem al bufet lliure de l’hotel (uns waffels boníssims amb autoservei, però que molts xinesos no sabien fer i una espavilada cambrera els hi feia unes divertides demostracions!). I a les set, ja en ruta, en un dia plujós. La primera parada del dia fou a la fàbrica de xocolata Hershey ( http://en.wikipedia.org/wiki/The_Hershey_Company ), fundada cap als 1870 , al poble que porta el mateix nom, a l’estat de Pennsilvània. El fundador, Milton Snavely tenia una botiga de caramels a Filadèlfia, però no li era rentable. La va tancar i va tornar al seu poble, a on va fundar la fàbrica que actualment dóna feina a moltíssima gent dels voltants. Aquesta companyia xocolatera és la més important de Nord-Amèrica (i per l’experiència que en tinc, la xocolata és boníssima J ). Allí es veu que hi havia un granger que va aprofitar que hi havia moltes vaques per a instal·lar-s’hi i començar el gran imperi. La fàbrica en sí ja és com un gran pa...

Després de la visita al Capítol, la pròxima parada fou al Museu d’Història Natural de la ciutat ( http://en.wikipedia.org/wiki/National_Museum_of_Natural_History ) , a on vaig gaudir moltíssim amb les exposicions. M’hi hauria quedat hores i hores... però anàvem amb el temps molt just i de seguida ja vam marxar cap a l’embarcador del riu Potomac ( http://en.wikipedia.org/wiki/Potomac_River ) , a on vam fer un tour amb vaixell. Tot anant-hi vam passar de nou davant del monument de Washington: un obelisc amb de 169 i escaig metres, en honor al president George Washington. Actualment està tancat al públic a causa de les destrosses que va patir durant el terratrèmol de Virgínia de 2011. Si hom s’hi fixa, s’hi pot veure dos colors de pedra diferents: unes pedres provenen de Maryland i altres de Virgínia! Després de la garbellada amb la barca, la següent parada de l’excursió va ser davant de la Casa Blanca ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Blanca ) . Hi ha fortíssimes mesures de seguretat ...

De bon matí comencem un tour que ens ha de portar a visitar les principals atraccions turístiques de la costa Est dels EUA. A les vuit del matí ja estem davant del Convention Centre de Filadèlfia esperant ( http://www.paconvention.com/ ). Al cap d’una estona d’espera ens va venir a buscar un noi xinès, en Toni, que seria el nostre guia i ens va portar cap a l’autobús, comandat per un senyor d’origen equatorià i de nom Napoleón! Vam voltar una mica per fora del centre, tot i que no vam poder veure la campana de la llibertat ( http://en.wikipedia.org/wiki/Liberty_Bell ) ni l’Independence Hall, el lloc a on es va signar la constitució el 1787 ( http://en.wikipedia.org/wiki/Independence_Hall ) . Després de la visita llampec, vam pujar a l’autobús i vam fer gairebé dues hores de camí fins arribar a Washington D.C. (district of Columbia) ( http://en.wikipedia.org/wiki/Washington,_D.C .). A Washington DC durant el dia hi ha aproximadament un milió de persones treballant, però a la nit només ...

Breu, però molt intens!!! Sageta de foc Hi ha un HOME a la presó dels que avançaven. JUNTEU-VOS, traieu-li l’embaràs que li oprimeix les mans. PERQUÈ FACI CAMÍ.