Un bellíssim poema de Konstantin Kavafis




Cos meu, recorda

Cos meu, recorda
no solament com t'han arribat a estimar.
No solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament!
I tremolaven dins Ia veu —i algun
fortuït entrebanc els va fer vans.
Ara que tot això ja són coses passades,
fa gairebé l'efecte que també als desigs
aquells vas ser donat —ah, com lluïen.
Recorda, dins els ulls que se't clavaven:
com tremolaven dins la veu, per tu, recorda cos
 (Traducció de Carles Riba)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís