Turquia, dia 7 (16 de setembre de 2011): primer dia de congrés ESDAR 2011

El motiu pel qual estic a Turquia es perquè assisteixo al congrés de l’ESDAR 2011 (http://www.esdar.org/esdar_conference_2011.html) . El congrés comença molt prest, però amb les companyes d’habitació (vingudes de l’UAB), hi anem més tard. Primer anem a esmorzar al magnífic bufet lliure que hi ha Resort a on fem el congrés. Hi ha moltíssimes coses, tantes que fa feredat. Tasto una mica de tot i després sí que ja vaig cap a les conferències, que duren fins al migdia. Puc tastar també les delicioses pastes turques i a l’hora de dinar, després d’haver tornat a quedar-me parada de tot el menjar que hi havia al bufet, opto per anar una estona a la piscina. I després, ja de nou cap a les conferències i workshops de la tarda. Quan s’acaba la feina, tinc la possibilitat d’anar a la sauna i a uns banys turcs; així doncs, no m’ho penso gaire i hi vaig. He de confessar, però, que a la tarda he estat temptada d’anar a visitar les ciutats d’Aspendos (http://en.wikipedia.org/wiki/Aspendos; a on hi ha el teatre greco-romà amb millor acústica i més ben conservat del món) i Perge (http://en.wikipedia.org/wiki/Perge ), molt a prop del lloc a on se celebra el congrés, però al final, m’he acabat fent enrere; de totes maneres espero poder-ho visitar algun dia! De totes maneres, no estic gens ni mica acostumada a tot aquest luxe i se’m fa estrany. Als banys no sé ni com actuar, observo què fa la gent i faig el mateix. No duro pas gaire estona, ja que em sento com peix fora de l’aigua, així que opto per tornar a l’habitació (que té davant un magnífic camp de futbol) i amb una de les noies de l'UAB a veure el capvespre, com cau el sol. Després de la passejada, anem a sopar en un deliciós bufet, altra volta. Seria llarguíssim d’anomenar totes les coses que hi ha: només de veure-ho ja gairebé quedo tipa. Compartim taula amb un altre noi, també de l’UAB i amb un noi suís. Ja amb la panxa a punt de rebentar, anem a veure un espectacle de Brodway que fan a un teatre que hi ha al complex (sí, un teatre, sala de fitness, parc aquàtic... és com una gran ciutat en petit, sense escatimar en luxes). Després de l'espectacle, anem amb la noia de l'UAB a escoltar música i a ballar en una caseta que hi damunt d’un canal que travessa el complex. Prenem les copes que volem (la majoria són gratuïtes) i xerrem i ballem amb altres membres de congrés... I quan la festa s’acaba, cap a dormir....
(La fotografia correspon a la platja privada que hi ha al complex hoteler)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís