Turquia, dia 4 (13 de setembre de 2011): visitant monuments històrics a Istanbul

Em llevo després d’haver dormit intermitentment a causa d’una festa que feien a l’hotel. Baixo a esmorzar i avui han posat el mateix menjar que cada dia però en forma de self-serivce. No tardo gaire a marxar i vaig directament cap a Santa Sofia, l’Hagia Sofia que diuen aquí (http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Sofia_(Istanbul) ; http://en.wikipedia.org/wiki/Hagia_Sophia  ). El nom ve de que sofia és la traducció fonètica al llatí de la paraula grega que vol dir saviesa. Faig una estona de cua tot escoltant una parella espanyola insuportable que al final se m’acaba colant i tot. Pago les 20 lires d’entrada i m’endinso en la magnificència de l’edifici. Va ser construïda per Constantí el Gran al segle IV i reconstruïda per Justinià al segle VI. Fa 55 metres d’alt i 31 de diàmetre; a més, està ple de belles pintures bizantines. La també anomenada església de la Sagrada Saviesa va passar a ser una mesquita després de la conquesta otomana, el 1453. M’hi passejo una bona estona, totalment absorta per la bellesa i la història que amaga el que avui és un museu. De fora, bastant austera, no s’intueix tot el que amaga a dins. El terra és de marbre i em crida l’atenció que hi ha un gat a dins, que crida bastant l’atenció. Pujo al segon pis i contemplo el mosaic de Constantí i  Justinià oferint a Crist i a la Verge maquetes d’Aya Sofia i Constantinoble. Malauradament, alguns mosaics estan en bastant mal estat de conservació. Després de passejar una estona més, surto, però no sense abans haver posat la mà i haver demanat un desig a la columna dels desitjos que hi ha. Em dirigeixo a l’altre costat de carrer, a on hi ha la Basílica de la Cisterna (http://es.wikipedia.org/wiki/Cisterna_Bas%C3%ADlica) . En aquest cas pago 10 lires i entro a aquesta meravella subterrània. Es va construir el 532 durant el regnat de Justinià i és una cisterna que té forma de Basílica. Hi ha 336 columnes i dins de l’aigua és freqüent veure-hi peixos. A dins crida l’atenció els dos caps de Medusa que subjecten dues columnes. Un dels caps està cap per avall i l’altre està de costat. Es creu que provenen de la ciutat asiàtica de Caledònia. Hi ha dues llegendes que expliquen els caps (veure la fotografia adjunta; http://es.wikipedia.org/wiki/Medusa_(mitolog%C3%ADa) ). Surto i amb un sol de justícia faig un cafè i vaig a passejar una estona més pel Gran Basar. I no repeteixo cap de les botigues del dia anterior. Surto i torno all mercat de les espècies a fer unes últimes compres i retorno a l’hotel a dinar. Descanso una mica i finalment torno a endinsar-me a la ciutat. Tinc previst visitar la mesquita Blava i així ho faig. Però ho faig una mica enfadada: primer perquè demano un gelat turc i l’imbècil de venedor me’n cobra vuit euros, ja que em veu estrangera, mentre que als oriünds els en cobra 3. Li dic estafador a la cara i marxo rabiosa. Com volen viure del turisme si l’estafen? I la segona raó de la meva mala llet és que quan entro per visitar la mesquita, dos tius no paren d’emprenyar-me fins que m’acabo girant i contestant-los malament. No m’agrada gens ni mica ser maleducada, però la situació em pot. Trista, entro a la bella mesquita (http://en.wikipedia.org/wiki/Sultan_Ahmed_Mosque). A l’entrada, tot i portar uns leggins fins gairebé als turmells, m’obliguen a posar-me una faldilla. Entro i contemplo la bellesa del lloc, però tinc mal gust de boca i no tardo a marxar-ne. Als afores, tot passejant, contemplo l’obelisc egipci del faraó Thutmosis (1504-1450 aC); aquest només és una tercera part de l’original que hi havia a les portes de Luxor. Es va portar a Constantinoble a mitjans dels segle IV. Feia 60 metres, però al port es va trencar i se’n va instal·lar un dels tres trossos damunt d’una base de marbre decorada amb imatges de Teodosi i la seva família. Prop de l’obelisc h ha la columna Serpentina, traslladada des del temple d’Apol·lo a Delfos, a on va ser erigida el 479 aC per commemorar la victòria dels grecs sobre els perses a la batalla de Platea. Va ser portada per Constantí el Gran, però està trencada. També hi ha la columna de Constantí, però està en restauració. Finalment, a la zona també s’hi pot veure la font del Kàiser Guillem II (del 1895). La següent cosa que hauria volgut visitar és el palau de Topkapi (http://en.wikipedia.org/wiki/Topkap%C4%B1_Palace ), el palau dels sultans otomans durant gairebé sis segles,  però resulta que els dimarts està tancat. Entro al parc a on hi ha el Palau de Topkapi i després de la passejada pel parc ple d’escultures de lleons,  decideixo anar a la zona més occidentalitzada per perdre’m entre la gent. I així ho faig, camino fins a la plaça de Taksim, en retorno i contemplo per última vegada el port d’Istanbul, que vull de gent, d’activitat dels ferris, de gent que pesca. I poca cosa més; les cames em fan mal després de caminar durant hores i torno a l’hotel a descansar. S’acaben les hores a aquesta pobladíssima ciutat, amb gairebé 20 milions d’habitants...
(La fotografia correspon a una de les pintures murals que hi ha dins de Santa Sofia)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís