Turquia, dia 2 (11 de setembre de 2011): breu incursió a Àsia

Em llevo l’11 de setembre. No estic a la meva pàtria per celebrar la Diada Nacional, però la celebro dins del cor. Faig el manta una bona estona i al final acabo baixant a esmorzar; l’esmorzar de l’hotel és com un entremès. Menjo algunes coses i ja em disposo a marxar. He decidit que agafaré un bus turístic (sóc una turista, jaja J ). Em decideixo per els www.citywindows.com.tr, que per 20 euros t’ofereixen la possibilitat de poder fer 3 rutes diferents en 24 h. Vaig cap a davant de la Hagia Sofia, des d’on marxa el bus. Pel camí ja em disgusto perquè els homes del carrer no paren de dir-me coses i parar-me. Un cop al bus, espero pacientment que arrenqui. Ho fa i passem per davant d’un bon piló de llocs: per davant de la Mesquita Nova, pel basar egipci, de llum veiem la torre de Gàlata, una de les més antigues d’ Europa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_G%C3%A0lata). Travessem el pont d’Atatürk (que és anomenat així en honor a Kemal Atatürk, el pare de l’actual nació turca : http://ca.wikipedia.org/wiki/Atat%C3%BCrk ) i ens endinsem a la part més moderna de la ciutat. Passem per davant d’unes quantes mesquites, veiem el mar, passem per La universitat de Mimar i també davant de l’impressionant Palau Dolmabahçe (http://ca.wikipedia.org/wiki/Atat%C3%BCrk). Continuem el trajecte, passem per davant de l’estadi del Besiktas i pugem fins a la plaça de Taksim (http://en.wikipedia.org/wiki/Taksim_Square)  , a on hi ha un monument a la revolució. Continuem el trajecte, passem per davant d’un memorial fotogràfic dedicat a Atatürk, pel bulevard de Barbaros (Barbarrosa, el pirata que va assolar la Mediterrània) (http://en.wikipedia.org/wiki/Barbaros). Finalment arribem al pont del Bòsfor, impressionant (http://en.wikipedia.org/wiki/Bosphorus_Bridge) . Fins no fa molts anys aquest pont que connecta Europa i Àsia, que connecta la Istanbul Europea i la Istanbul asiàtica, era de pagament. L’estructura és realment impressionant. En aquest moment estem damunt de la mar de Màrmara, la que connecta el mar Egeu i el mar Negre.  Des d’allí es veu la torre de Maiden (http://en.wikipedia.org/wiki/Maiden_Tower,_Istanbul), a on segona la llegenda un sultà tenia una bella filla. Una pitonissa li va dir que una serp la mossegaria i la mataria. El sultà, espantat, li va fer construir aquesta bella torre enmig del mar, però un dia li van portar un cistell ple de pomes, a on hi havia la serp amagada, que la va mossegar i la va matar. L’excursió continua i anem a parar davant del Palau de Beylerbeyi (http://en.wikipedia.org/wiki/Maiden_Tower,_Istanbul) . Tornem a creuar el pont de Bòsfor, amb un vent impressionant i des d’allí divisem el turó de Çamilca. Passem per davant d’infinitat de llocs, pel barri de Tarlabasi i també pel Pera Palace, construït en honor dels adinerats passatges de l’Orient Exprés. I ja retornem: passem pel pont d’Atatürk, des d’on veiem la mesquita de  Sokullu  Mehmet, la mesquita de Süleymaniye (http://en.wikipedia.org/wiki/S%C3%BCleymaniye_Mosque) , la mesquita Fatih (http://en.wikipedia.org/wiki/Fatih_Mosque,_Istanbul ) , l’aqüeducte de Valens (http://en.wikipedia.org/wiki/Valens_Aqueduct), etc. Finalment, en una de les parades, a la del basar egipci  o de les espècies (http://ca.wikipedia.org/wiki/Basar_de_les_esp%C3%A8cies_(Istanbul)) , baixo i vaig a fer un vol. És increïble la quantitat d’espècies i botigues de dolços que hi ha pertot arreu. M’hi entretinc una estona, sempre escoltant comentaris desagradables.  Surto i m’endinso, després de treure’m les sabates i cobrir-me el cap i les espatlles amb un mocador que em proporcionen allí mateix, la mesquita Yeni o mesquita Nova (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mesquita_Nova_d'Istanbul),  . M’entretinc una estona a contemplar la seva majestuositat i al cap d’una estona torno a l’hotel a descansar mitja horeta. Però a fora el dia és radiant i no aguanto gaire més estona; així doncs, torno a anar cap a la zona de Hagia Sofia, a on prenc la segona ruta del dia, que va al voltant del Corn d’Or. Passem per davant del Patriarcat (http://ca.wikipedia.org/wiki/Patriarcat_de_Constantinoble) . També passem per davant de la Sinagoga d’Ahrida (http://es.wikipedia.org/wiki/Sinagoga_Ahrida) , del delfinari (el més gran d’Europa), pel Miniatürk (com una espècie de Catalunya en miniatura a la turca), ens enfilem per carrerons estretíssims (amb alguna que altra discussió del conductor amb d’altres; a Istanbul el tràfic és un caos!) i finalment, després de fer la volta al corn, retornem cap a la zona antiga, tot passant arran de mar. Em fixo que hi ha molta gent banyant-se a les roques...  però només són homes; ni rastre de cap dona. Em fa una mica de ràbia, però bé, és la seva cultura. També a la llunyania veiem les illes que hi ha a la badia, les illes dels Prínceps,  a on tancaven els prínceps de la cort que no eren benvinguts (http://ca.wikipedia.org/wiki/Illes_dels_Pr%C3%ADnceps ). I ja s’acaba el tour, un cop passem per darrera la mesquita Blava (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mesquita_blava) , que és l’única d’Istanbul que té sis minarets i deu el seu nom a les 21043 rajoles blaves que hi ha dins. Finalment, s’acaba l’excursió i em dedico a passejar pels afores de la Hagia Sofia. Concretament acabo passejant per un parc proper, tasto un horrible suc de magrana i entro a la tomba del sultà Ahmet (gratuït) i miro una mica els mausoleus. Finalment, vaig a fer una volta pels transitadíssims carrers, però me’n canso aviat pel fet que els homes, en veure una noia sola, no deixen d’emprenyar ni que els hi contestis malament... Cansada, em retiro a l’hotel a descansar...
(La fotografia correspon a l'interior del basar de les espècies o basar egipci)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís