Turquia, dies 8 i 9 (17 i 18 de setembre de 2011): segon dia de congrés ESDAR 2011 i ja cap a casa!

El segon dia de congrés es lleva ben assolellat (de fet, com tota la setmana a Turquia!). Ens preparem i anem a esmorzar i després, ja directament cap a les conferències matutines. Un cop acabades, aprofito l’avinentesa per anar-me a banyar una estona a la platja. L’aigua està realment molt calenta, massa pel meu gust. Em fixo que hi ha bastant gent russa, que suposo que deuen tenir un elevat poder adquisitiu... Més tard, comentarem aquest fet amb alguns assistents al congrés, que expliquen que a aquest estat excomunista ara hi impera un capitalisme salvatge. La resta d’hostes del complex provenen bàsicament d’Anglaterra i Alemanya. Mentre paro el sol, observo com passa també un camell amb un burro per la platja... Després aprofito per anar a dinar a l’immens i inacabable bufet lliure, i un cop ben tipa, em dirigeixo cap a les sales de conferències, a on passo la resta de la tarda. Quan s’acaben, acompanyo a una de les noies de Barcelona als banys turcs (que li encanten, com m’explicarà més tard), però servidora no té ganes de pagar (jaja!). Aprofito per veure caure el capvespre mentre em banyo a la piscina i tot seguit ja marxo cap a dutxar-me i veure un tros d’un partit de futbol que té lloc al costat de l’habitació. Finalment, cap a sopar amb una de les noies de Barcelona. El bufet de la nit és impressionant, sobretot per l’enorme i variada quantitat de pastissos que hi ha...Satisfem la gana i la gula i la pròxima parada és un ballet que fan al teatre del complex, l’Anadolu atesi dance show. He de reconèixer que m’impressiona moltíssim la força que tenen els gairebé 50 ballarins i ballarines per fer un espectacle tant genial. En gaudeixo un munt i em queden ganes de veure’n més. Però les coses bones s’acaben aviat, així que tot passejant retorno a l’habitació, a on preparo la maleta, dormo unes horetes i ja em disposo al matí següent, després d’haver esmorzat per última volta al bufet, a fer el trajecte del resort fins a Antalya, d’Antalya a Istanbul i d’Istanbul a Barcelona, no sense passar cada vegada per un bon piló de controls! M’han quedat ganes de visitar algunes zones del país com la Capadòcia (http://en.wikipedia.org/wiki/Cappadocia) , així que espero poder-hi tornar! :-)

(La fotografia és d’un dels moments de l’increïble espectacle de dansa)