De rics i de pobres

Ja fa més d'un mes que vaig visitar les terres de Turquia. Però encara penso sovint en moltes imatges que vaig veure allí, sobretot les que fan referència a les diferències abismals entre rics i pobres en pocs quilòmetres de distància. L'opulència que allí vaig veure se m'ha fet difícil d'oblidar. Mentre en un lloc els infants no tenien ni per menjar, a un parell de quilòmetres, en un gran resort, el menjar era el més abundant que els més ulls hagin pogut veure mai. I el que més ràbia em feu va ser veure com els rics tractaven els pobres amb indiferència, com si no fossin res més que els seus servents i els seus criats. És realment fastigós, la veritat. Però com ja vaig dir ahir, sembla que alguna cosa es mou al món. Espero que aquests lloc d'opulència puguin ser aviat ocupats pels qui no tenen res i també en puguin gaudir... Aquest sistema capitalista fa més evidents cada dia aquestes diferències que no tenen cap raó de ser. Tots som éssers humans, amb les nostres particularitats i peculiaritats, però tots tenim el mateix dret a viure i a ser feliços. Si mai torno a Turquia espero no haver de veure aquestes coses...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"