Turquia, dia 3 (12 de setembre de 2011): voltant per la ciutat

Em llevo després d’una reparadora dormida amb estranys somnis. Vaig a esmorzar i he de reconèixer que estic una mica “atemorida” per la reacció dels homes. Surto i decideixo anar al Gran Basar (http://www.grandbazaarturkey.com/ ; http://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Basar_(Istanbul) ). Allí hi ha més de 3600 botigues de tot tipus: des de roba, records, moltes de plata i or, de làmpades, de menjar, etc. Em torna a cridar l’atenció que la majoria estan regentades per homes; poques són les dones que hi ha. Totes les entrades estan fortament custodiades per la policia. També a cada punt i moment hi ha cambrers que porten safates de vasos de té (per l’olor diria que és te de poma, molt típic d’aquesta zona). També, per no perdre el costum estès a tota la ciutat, hi ha parades a on venen pa salat i pa dolç, unes altres venen blat de moro acabat de coure i unes terceres, regentades per divertits venedors, venen gelats que preparen de manera còmica. Em canso de repetir que sóc catalana; no sé com saben que pertanyo a un país mediterrani! A tota la ciutat també hi ha el símbol de l’ull turc (el nazar: http://en.wikipedia.org/wiki/Nazar_(amulet)   ), un amulet que pren mil formes diferents. Després d’una bona estona de voltar acabo sortint i anant a parar davant l’entrada de la universitat d’Istanbul i també de mesquita Atik Ali Pasa Camii; volto per la plaça de Beyazit Meyandi. Em torno a perdre pels carrerons i acabo sortint al barri d’Eminou (http://en.wikipedia.org/wiki/Emin%C3%B6n%C3%BC) , al basar de les espècies de nou. Faig un vol i retorno a l’hotel per descansar mitja horeta i menjar. Després retorno a les entranyes de la ciutat; després de fer un cafè (gens barat, per cert), marxo cap a la zona del port, creuo el pont de Gàlata i m’enfilo cap a la torre de Gàlata pels costeruts carrers; em crida l’atenció que hi ha moltes botigues, però estan com agrupades: primer de roba, després de complements, de música, etc. Arribo a la torre de Gàlata i la contemplo durant una bona estona. Aquesta torre té 62 metres d’alçada i va ser construïda pels genovesos el 1348 com a fortalesa i durant l’imperi Otomà (http://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Otom%C3%A0)  va ser una torre de vigilància contra els incendis. Després, veient que no em queda pas molt lluny la plaça Taksim, decideixo anar-hi tot passejant pel transidatíssim carrer. Hi ha botigues de tota mena, molt turístic, com qualsevol carrer comercial de les grans ciutats. Tot caminant veig que hi ha l’església dedicada a Sant Antoni de Pàdua. Finalment, arribo a la plaça de Taksim. Aquesta plaça va ser construïda el 1732 pel sultà Mahmut I. El nom de la plaça vol dir “centre de distribució d’aigua”, ja que hi ha un dipòsit de pedra proper. També corona la plaça un monument de l’italià Canonica, que representa Atatürk, el pare de la independència turba, juntament amb altres “pares” de la República Turca. Passejo un estona més per la zona de Beyoglu (http://ca.wikipedia.org/wiki/Beyo%C4%9Flu ) (i el seu principal carrer, el Istiklal Caddesi); està fortament custodiat per la policia i també hi puc contemplar un antic tramvia. Vaig baixant i torno a travessar el mar de Màrmara. Sense saber gaire perquè, acabo agafant un tour amb barca per tot l’estret de Bòsfor (http://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%B2sfor) , d’aquesta manera acabo de passar la tarda tot contemplant la majestuositat i la bellesa d’Istanbul des del mar. El pont de Bòsfor, la torre de Maiden, els palaus, Anatòlia... són algunes de les coses que veig. Em crida l’atenció els contrastos tan acusats que hi ha a la ciutat: en un costat, a l’horitzó s’hi retallen les siluetes de les mesquites, antiquíssimes algunes; a l’altre, creixen majestuoses els nous centres de culte a la religió del diner. Modernitat i progrés en conjunció... Com també em crida l’atenció la vestimenta femenina: noies vestides a la moda occidental i d’altres totalment tapades pel mocador. I en això hi ha diferents gradacions: les que porten únicament el cap tapat (amb els mocadors acolorits normalment), les que porten la boca una mica tapada i les que van totalment tapades i vestides de negre; només i en prou feines se’ls hi veuen els ulls; ah, però aquestes últimes van gairebé sempre amb mòbils d’última generació! Amb aquestes tribulacions i veient el sol amagar-se, decideixo retirar-me cap a l’habitació a descansar...
(La imatge correspon al monument a la Revolució que hi ha la plaça de Taksim)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís