La seva "hispanidad" de pandereta

Fa un parell de dies va ser la gran festa, la de la celebració d’un brutal genocidi contra els oriünds de cultures sud-americanes. I al país veí, aquest del qual en formem part ens agradi o no, aquest que cada dia continua amb el seu genocidi cultual i econòmic contra el poble català, ho va celebrar amb les seves tradicionals desfilades militars i manifestacions de caràcter feixista i anti-tot-el-que-no-sigui-espanyol. Fa una bona colla d’anys que Colom (que tot apunta que era català, (estudis de Jordi Bilbeny, entre d’altres) tot i que ells fan tot el possible per amagar la història, com ho fan habitualment) va descobrir les Amèriques, però dubto que tingués les intencions macabres que després succeïren. Van deixar un rastre de sang i mort darrere seu, cultures aniquilades i mai ho han reconegut. I encara ho celebren. I així anem, se n’haurien d’avergonyir i no fer fastuoses festes. Patètics. Vergonya aliena. Quines ganes de desfer-me d’aquest llast que es diu Espanya!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís