Vull

Vull...

Vull cloure les parpelles.
Més ben dit, vull morir,
i fondre’m amb la sensualitat de la nit.
Vull deixar que el dolor es podreixi,
que els records s’esfumin,
que la vida deixi d’existir.
Vull submergir-me en una catarsi
de memòries d’infantesa,
petons d’adolescència,
somnis de maduresa.
I ho desitjo fermament,
Perquè vull renéixer,
amb la calidesa de l’alba
 d’un nou matí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís