Emoció d'un dissabte al matí

Emoció d'un dissabte al matí-migdia. Agafar el cotxe i retornar al poble que m'ha vist créixer. Enfliar la carretera a prop del volcà de la Crosa, a Sant Dalmai i contemplar com en dos mesos el verd del blat s'ha transformat en or, com les flors grogues, liles, vermelles ja han desaparegut després d'irradiar el cel durant setmanes. Les finestres baixades, la música alta, la gargamella esgotada de cantar les cançons que em posen la pell de gallina. El sol fa que tot sigui més màgic. De sobte, un veí que fa la passejada et saluda amb un ampli somriure que li retornes ràpidament. El cor s'accelera quan la ment li comunica que aviat tornaré a veure els meus. Els ulls s'entelen contemplant els boscos que flanquegen un immens camp ple, encara, de coloraines. Per un moment paro la música i m'estremeixo sentit com l'aigua del riu segueix el seu camí per regar de vida els camps. Pensar que vull que aquest moment es perpetuï. Sentint l'emoció a cada flanc del cos, a cada porus, a cada instant. Sentir dins l'emoció de viure i voler viure de manera permanent en aquesta catarsi; així pot ser l'emoció d'un dissabte al matí! :-)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís