Sobre la indignació

Continuo indignada contra aquest sistema capitalista que ens ofega. Però sobre els fets de la setmana passada al parc de la Ciutadella de Barcelona, no comparteixo ni de bon tros les bestieses que alguns varen fer. Està bé fer saber el nostre descontentament als polítics, però tampoc cal arribar a l'agressió. Això per una banda. Per l'altra, trobo totalment desmesurat i fora de lloc fer arribar els parlamentaris amb helicòpter. Ells que pretenen donar exemple amb tot això de les retallades, són els primers qu no ho fan, ja que això de traslladar-los amb aquest mitjà de transport deu haver costat una morterada. Mentre es retalla en sanitat i educació, vinga, gastem en tonteries com aquesta. La meva pregunta és perquè els polítics no es plantegen el motiu de les protestes legítimes de la gent. Ells no deuen viure gaire el dia a dia als carrers per entendre-ho. Continuen tancats en les seves bombolles. I també fou patètica l'actuació desl mossos d'esquadra infiltrats... Mentrestant la gent es mou, busca alternatives, busca noves formes d'entendre la democràcia. Comencem a tenir "bancs ètics" (quin oxímoron!), noves formes de relació i participació... Per què no ens escolten? Potser és que s'hi està massa còmode a la poltrona i costa deixar-la?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís