Sobre la indignació

Continuo indignada contra aquest sistema capitalista que ens ofega. Però sobre els fets de la setmana passada al parc de la Ciutadella de Barcelona, no comparteixo ni de bon tros les bestieses que alguns varen fer. Està bé fer saber el nostre descontentament als polítics, però tampoc cal arribar a l'agressió. Això per una banda. Per l'altra, trobo totalment desmesurat i fora de lloc fer arribar els parlamentaris amb helicòpter. Ells que pretenen donar exemple amb tot això de les retallades, són els primers qu no ho fan, ja que això de traslladar-los amb aquest mitjà de transport deu haver costat una morterada. Mentre es retalla en sanitat i educació, vinga, gastem en tonteries com aquesta. La meva pregunta és perquè els polítics no es plantegen el motiu de les protestes legítimes de la gent. Ells no deuen viure gaire el dia a dia als carrers per entendre-ho. Continuen tancats en les seves bombolles. I també fou patètica l'actuació desl mossos d'esquadra infiltrats... Mentrestant la gent es mou, busca alternatives, busca noves formes d'entendre la democràcia. Comencem a tenir "bancs ètics" (quin oxímoron!), noves formes de relació i participació... Per què no ens escolten? Potser és que s'hi està massa còmode a la poltrona i costa deixar-la?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Més informació