Els silenciats

Fa mal a vegades veure com ens posem una vena als ulls, jo la primera. En aquest món on vivim hi ha molts conflictes sistemàticament silenciats, com ara la guerra a Líbia, que continua sense aturador però que ja no és de gaire interès informatiu. O els morts que hi ha diàriament a Palestina, però que no són "importants". En canvi sí que és important que un pseudofamós ara s'hagi trencat la cama o s'hagi liat amb no sé qui. I mentrestant continuen les guerres, els conflictes, la fam. Quantes guerres no són el pa de cada dia a l'Àfrica? Quanta gent no té gairebé res per a viure a l'Iraq? Quants infants no són esclavitzats a l'Àsia? Què caram estem fent? Si enlloc de destinar tantes hores a parlar de tonteries les dediquéssim a fer crítica constructiva i ajudar, si més no, el que tenim al costat, potser podrien començar a canviar les coses. Però no, l'evolució, per desgràcia, ens ha fet egoistes. I els mitjans de comunciació, aquells que sovint ens haurien d'informar, desinformen o manipulen la realitat. Ja fa temps que caldria que els silenciats comencessin a tenir veu...tan de bo la vida em doni anys per a poder-ho veure i contemplar, com ja he dit altres voltes, un món més just...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís