El final del camí: en homenatge als que ens deixen i una forta abraçada als que es queden

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu, de com

ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-se, de les teves

coses parlem itambé dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena

I poc a poc esdevindràs tan nostre

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te; poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada,

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol