El final del camí: en homenatge als que ens deixen i una forta abraçada als que es queden


Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-se, de les teves
coses parlem itambé dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena

I poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada,
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
Miquel Martí i Pol

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís