Per què ploren tant, les pedres?

Aquest és el títol del poemari de la poetessa de Sarrià de Ter Joana Ramos. El llibre, editat per El Llop Ferotge és un recull de deliciosos poemes, cadascun titulat amb una data. Són unes estrofes espectaculars, plenes de sensibilitat, tendresa i reflexió. Tant pots llegir el llibre de reguitzell, ja que té com a fil argumental la quotidianitat d’una parella que deixa morir l’amor, o bé obrir a l’atzar una pàgina i deixar-te embriagar amb la bellesa de les paraules perfectament travades. Ramos, amb una senzilla exquisida deixar nuu el món del sentiments. Un llibre que es pregunta per què ploren tant, les pedres? Potser ens estem deshumanitzant? Tal i com diu l’autora, “venim d’un lloc tan fred, tan tort, tan erm, tan fosc, que parlem l’idioma de les pedres”. Una petita joia, aquest poemari, no us el perdeu!




Comentaris

Jorge ha dit…
Molt bé Evita!!!! totalment d'acord!!

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís